dimecres, 8 de novembre de 2006

CANTARELLA DELS DOS AMICS

Tinc dos amics que mirant el mateix paisatge són capaços de veure-hi postals diferents. N’hi ha un que diu que la rearticulació del Grup 62 sumant-hi Planeta i Enciclopèdia obre un ventall d’oportunitats i fa possible un canvi d’escenari sense les excuses que ens coarten de fa anys. És el mateix que va ser a la Fira de Frankfurt i en va tornar impressionat pel que representarà la nostra presència el 2007, i content que la invitació sigui precisament a la cultura catalana, per evitar exclusivismes i poder donar una imatge més atractiva en què les marques catalanes que ja venen i que tenen (sovint desprovistes d’adjectiu) reconeixement internacional ajudin a fer més coneguts els autors i editors en la llengua que no era la de García Márquez o Gil de Biedma però que aquests llegien sense problemes. És també l’amic que fa uns dies em trucava emocionat d’haver anat a escoltar Enric Casasses i Miguel Poveda a Sant Cugat i d’haver-me fet (per fi!) cas i haver comprat Desglaç i La manera més salvatge: "Quina passada, tio, no m’ho esperava!". Això ens passa, que no ens acabem d’esperar a nosaltres mateixos.

Després hi ha el segon amic, que encara no s’acaba de creure que l’any vinent al Metropolitan de Nova York hi hagi de veritat una exposició d’art català ("Segur que l’hem pagada nosaltres", remuga), que quan llegeix els bons llibres de narrativa de gent de la nostra quinta que li recomano sempre em pregunta a on són els poetes, que diu que comença a haver-hi massa quartos per a les nostres lletres, que inevitablement sap de bona tinta que algun editor està a punt de plegar i que quan anem junts a la Casa del Llibre, a la FNAC, a La Central o a Laie i trobem cua per pagar diu que segur que són lectures obligatòries. "Si l’any passat te’m queixaves que les haguessin suprimit!", li vaig etzibar l’última vegada.

I mentre seiem a fer un cafè li allargo el diari esportiu del dia, obert en una entrevista amb Rijkaard en què aquest fa de Conseller de Cultura: "Si funciones bé com a conjunt, sovint ve la qualitat individual a marcar la diferència". Amb tots dos som bons amics. Gairebé diria que, sovint, els tres anem tan de tronc que és com si fóssim u. Potser es tracta només, també aquí, d’aprendre a conviure.

                                      Publicat al suplement "Èxit", El Periódico, 26-X-06

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió