ENDEMISMES

Basta amb una sola puça, un poll, un musclo zebrat: arriben a un hàbitat i en canvien l'equilibri, n'alteren per sempre l'ecosistema. Són espècies puixants que a partir de la seva aparició obliguen a invertir recursos i més recursos en una improbable eradicació. El primer que crida, el primer que esgarrapa, el que porta el primer musclo enganxat a la proa sempre troba després que els altres no haurien de fer-ho, i som la resta els que acabem gratant-nos. Demà, si baixo a comprar el diari, no podré evitar que em donin el vídeo en qüestió. Benvinguts a la trista província dels nous hàbits. Al sanedrí, algú somriu amb suficiència, qui sap si fins i tot convençut d'arribar a expulsar els romans. Mentrestant, potser encara ínfima i invisible, com les puces i els musclos, s'escampa la descreença: som cada vegada més nosaltres mateixos, que ens creiem menys el nostre vell, brut, dissortat hàbitat.