CINC DE GENER (DE 1906)

JOGUINES. — Jo voldria dir, en aquesta benaurada nit dels Reis, tota la glòria de les joguines.

Perquè les joguines són un món. Un món: el món refet. — "Per a què resulti proporcionat a la visió dels nins", diuen. No, no cal. El tamany poc importa. Pot tenir una joguina el natural, sense perdre encís, ans guanyant-ne. Lo essencial és això: l'artificialitat. Que el món de les joguines sigui un món refet. Que s'hi senti aquest sant escalf de mà d'obra que es desprèn de tot lo arbitrari. Que se les endevini filles, més que d'una imitació, d'una invenció. Així, fabricada, estilisada, humanisada, tota cosa —una nena, un arbre, un cavall— devé meravella. I cal que cada joguina ho sigui, una petita meravella... No parlo de complicat enginy. Lo més senzill és de vegades lo més prodigiós. ¿Voleu prodigi com aquest: una pilota?... Llença el nen una pilota oontra la paret, i la paret l'hi torna. I mireu com ja, ab això sol, la paret, una cosa tan inerta, tan rígida, ve a vivificar-se en una mena d'animació mitològica, i entra en el joc, i se converteix en un contendent del nen, i —amable miracle!— tots dos juguen... [...]

Eugeni d'Ors, Glosari