ETS BOIG?

Cadascú té els seus herois i col·legues de lletra. Uns viuen als llibres i altres al paper de diari o en altres papers. Jo en tinc un, fa un cert temps, a la contraportada de l'Avui. Es diu J.J. Navarro Arisa, i avui mateix escrivia un text que m'ha fet asseure i abaixar mentalment el llum i salivar...

Això dels plaers és una cosa molt relativa. Posaré un exemple imaginari, però possible. Suposem que un individu -qualsevol de nosaltres- es troba en un indret agradable immers en la lectura d'El port de la traïció, de Patrick O'Brian (Edhasa) i entregat a la degustació d'un tros de formatge Stilton i un grapat de nous regats amb un excel·lent vi de Porto, per exemple un Quinta de Passadouro 2000, que és bastant bo sense arribar a un preu inabastable. Només un murri terminal diria que no és un moment de plaer per a la ment i alguns sentits. No m'estendré en els detalls ni provaré de descriure la voluptuositat del gust del formatge, les nous i el vi mentre es llegeix una escena que descriu personatges literaris fent exactament el mateix fa dos segles i tancats a l'univers clos d'un vaixell de fusta impulsat només pel vent i la destresa dels mariners. Heus ací, però, que aquest moment de benaurança intemporal es veu interromput per la realitat del segle XXI en forma d'una veu que diu, amb un deix de llàstima: "Però què fas aquí tancat lluny del sol? Llegint a les fosques, com sempre, i menjant, esclar. Què és això? Formatge fos? Ah, no: és aquella cosa que fa tan mala olor i no es pot posar a la nevera. I aquest vi calent que et fa posar tan pesat! ¿Ets boig? ¿Vols que t'agafi un atac de feridura? Sembla mentida; a la teva edat... (+)"