DITS

Em miro els seus dits mentre recita, assegut al meu costat: vells, neguitosos, bonics. Em fan pensar en els dits lleugerament botits de la iaia Cecília, en la mà tota tacada de la iaia Antònia. Va dient els versos, alguns dels quals em sé de cor, però ara els veig sortir directament dels seus dits. A la sala ja només hi ha uns dits i un llibre tremolós i una veu, que els prolonga i ens acull. Versos i dits. Versos dits.