BRASA
Sotraguejat per la comèdia humana, amb el desànim i la ira ocupant-me (a parts iguals que no sé sumar perquè explotin) a pensió completa, voldria ser capaç d'interpretar i sostenir durant prou dies un piano amb la intensitat del fort, seguint la imatge proposada per Salvador Mas als seus músics: "Heu de pensar en una brasa que crema, més cap endins que cap enfora".
De moment, escolto i torno a escoltar l'adagio molto e cantabile de la novena de Beethoven, a l'espera del concert de dissabte al Palau (si us vaga, aquí teniu invitacions per a l'assaig general de demà dijous al vespre).
dimecres, 14 de setembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.