dilluns, 25 de juliol del 2005

SARGANTANA

SARGANTANA

Vinc de sentir-me dir (que original) que els poetes són gent estranya i de cal metge i de passar calor amb aquests núvols baixos sense pluja i de pensar si val la pena o no escriure certes coses i de no saber com parlar-ne, i poso el cd i escolto amb els ulls tancats la "Curació natural" d'Enric Casasses...

Utilitza exclusivament paraules senzilles,
no gastis noms de flors discretes, d'espècies tímides,
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire,
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana.
D'aquí dos o tres-cents anys et trobaràs perfectament,
seràs la tarda.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.