UF



Que la calor hagi arribat de cop, avançant uns dies l'estiu, no tindria més importància si no fos que vivim sota teulat i vaig desar taaaan ben desat el comandament de l'aire condicionat de l'estudi que ara no hi ha manera de trobar-lo. Em miro l'aparell, suant com una cuixa de porc rostida al forn, i busco i busco en va (és clar que també podria ser a sota d'alguna de les piles de papers de la taula gran, però tan avall no goso arriscar-me)... Quina estranya (i estúpida, si se'm permet) forma de solidaritat amb la persiana encallada, la impressora embussada i el tendal estripat. Per què per sobre dels trenta graus els objectes decideixen anar a la seva?