dijous, 30 de juny del 2005

MIRO CAURE

Miro una gota caure a terra i m'interessa més que allò que se suposa que m'ocupa o em preocupa. L'he vista lliscar avall de la mà dreta alçada després de rentar-me, rebotar a la tovallola abans que les meves mans hi arribin, anar cap a terra a poc a poc i esclatar-hi damunt la tova clara: i s'ha quedat allà i jo amb ella, incerts tots dos, ni absorbits ni evaporats encara.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.