L'HOMENET QUE FA ANAR LES MÀQUINES

Anys enrere (bastants anys enrere, en l'època que van començar a instal·lar-se els primers caixers automàtics), a la meva oficina bancària van explicar-me una història sensacional: un dia, poc després d'obrir, havia entrat una clienta molt gran avisant l'encarregat que l'home de dins del caixer deia que l'anessin a treure. L'encarregat, òbviament, va explicar-li que a dins del caixer no hi havia ningú, que era una màquina automàtica, però la dona insistia que ella havia estat parlat amb la màquina i una veu li havia dit que volia sortir. Quan la cosa va arribar a un dit de l'absurd, per fer callar de forma educada la clienta, l'encarregat va anar fins al caixer i, en obrir la porta interior que hi donava, hi van trobar el treballador que en reposava els bitllets, que s'hi havia quedat atrapat. El millor de tot va ser el comentari de l'àvia, convençuda ja per sempre, a l'encarregat de l'oficina: "Ho veu, jove, com les màquines aquestes les fa anar una persona?"

M'he recordat d'aquesta història (n'hi ha una altra sensacional de caixers --en aquest cas moralitzant-- en un dels primers llibres de contes de Sergi Pàmies) a l'hora de visitar aquest rellotge digital recomanat per Joan-Josep Isern des de Totxanes, totxos i maons... L'invent confirma el que molts (amb la clienta de la meva oficina al capdavant) pensàvem de fa temps: sempre hi ha un homenet que fa anar les màquines. Aquesta vegada li hem pescat la punta dels dits.