dimarts, 4 de gener de 2005

D'UN RECITAL



On va aquella vela blanca,
perduda en l'abisme blau?
On fugen les orenelles
sobre les ones volant?
Ah! Damunt aquesta platja
jo sempre, sempre romanc:
i aquesta terra és tan curta!...
i el món és tan ample, tan gran!...
Perdona, pàtria, perdona:
mes, per veure i corre'espai,
lluny de tes costes sagrades
voldria fugir volant!


          Miquel Costa i Llobera


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió