dimecres, 8 de desembre de 2004

CANASTRÓ

Com es diu la palanca d'una balança? Canastró, calastó o calastró (en castellà, astil), de l'àrab qalastun, mena de balança per comptar moneda: d'aquí l'expressió "perdre el calastró", en el sentit de perdre el compte o, més en general, perdre el senderi. Ho he après gràcies a la tramesa d'avui de Rodamots (la subscripció a "Cada dia un mot", m'anima el correu electrònic), combinada amb l'impagable Diccionari català-valencià-balear (amb el normatiu tot sol no me n'hauria sortit)...

Només els ingenus es pensen que els escriptors i escriptores són els que dominen la llengua: de fet, som els que ens hi sabem dominats, però inspirem de gust i avancem, encuriosits, en aquest enorme territori enfosquit. Elfriede Jelinek, la darrera premi Nobel, per exemple, es declara avui al discurs a l'Acadèmia Sueca presonera de la seva llengua. La llengua: una gossa que l'ha de protegir contra el fet de ser descrita i que, això no obstant, de vegades l'ataca.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió