CASTANYADA PENINSULAR

L’estiu de 1950, Miguel Torga deixa temporalment Coimbra per emprendre un viatge travessant la península ibèrica. Llegeixo al seu Diario les anotacions sobre Salamanca ("¡Pobre Unamuno!"), Àvila (que troba petrificada), Madrid (al centre d’una mortalla de rostolls), l’Escorial (vist com un cilici), Toledo (que cau a trossos), Barcelona (se’n burla de l’enaltiment de Colom com alternativa al Quixot) i Mallorca, que considera una obra mestra de la naturalesa i el deixa literalment fascinat. Dels catalans, en diu que, en tant que gent rica i pràctica, no entenem Castella. Però el millor de tot és la imatge final que fa servir: "La naturalesa, de vegades, s’equivoca. Posa dins de la mateixa clofolla una castanya gran i una altra de petita. Cadascuna té la seva camisa, però això què hi fa! Integrades en una sola realitat espacial, hauran de realitzar juntes somnis diferents."