ADÉU

Era una desena de metres més enllà, esperant per creuar la Gran Via. L'he vist, primer, i no l'he reconegut. Després me l'he tornat a mirar i aquella barbeta, malgrat les ulleres de sol i els cabells tan curts... Devia ser ell. Era ell. I llavors s'ha girat i ha mirat breument cap a mi, mentre jo mirava si el llum del semàfor ja era verd. Quan he tornat a girar els ulls cap a la dreta ell ja tornava a mirar endavant, i començava a travessar el carrer pel mig, accelerat, aproat no sé si al quiosc o al pàrquing de l'altra banda. No ens hem dit, doncs, ni hola ni adéu, i tant que havíem parlat (bé, que havia parlat) anys enrere. Tampoc no sé si m'ha vist, si m'ha reconegut. I quan ens tornem a trobar i anem de cara farem tots dos, suposo, un breu somriure de circumstàncies.