diumenge, 4 de juliol de 2004

L'ABSENT



Ja m'heu llegit alguna altra vegada parlant de la llista de magnífiques poetesses de diferents punts del globus que per a mi ocupen bona part de la part de dalt de la llista de poetes excel·lents del segle XX. Afegiu-hi un altre nom: el de Sophia de Mello Breyner Andresen, que acaba de morir a Lisboa, als vuitanta-quatre anys, llegida, coneguda i reconeguda: segon contratòpic. I encara un tercer: no només alguns diaris d'aquí se n'han fet ressò (també blocs com Un que passava), sinó que en el seu traspàs només ens cal anar a la prestatgeria i estirar-ne l'ajustada antologia traduïda al català i publicada mesos enrere per Ponç Pons a Lleonard Muntaner Editor (de Mallorca, aquella illa on manen uns que els preocupa tant el Llull que se n'han anat). I a la pàgina setanta-nou llegim, mirant cap a ponent:

HEUS-ME AQUÍ

Heus-me aquí
Despullada de tots els meus mantells
Separada d'endevins màgics i déus
Per restar tota sola davant el silenci
Davant el silenci i l'esplendor de la teva faç

Però tu ets de tots els absents l'absent
Ni la teva espatlla em sosté ni la teva mà em toca
El meu cor davalla les escales del temps en què no habites
I el teu encontre
Són planúries i planúries de silenci

Fosca és la nit
Fosca i transparent
Però el teu rostre és més enllà del temps opac
I jo no habito els jardins del teu silenci
Perquè tu ets de tots els absents l'absent
.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió