PETARDS

 

Si el calendari de l'estudi no m'enganya avui és diumenge dia 20 de juny, però una pila de conciutadans semblen haver-se despistat de cop i tots alhora, perquè se senten petards i més petards com si la revetlla de sant Joan s'hagués avançat. Potser hi té alguna cosa a veure el partit de futbol que acaben de jugar Portugal i el Real Madrid (amb Xavi i Puyol vestits de blanc i Figo de vermell, i això et feia dubtar, però amb Raúl el Gafe passejant el seu malnom de blanc impol·lut i san Casillas exercint al darrere, o sigui que eren ells). Les matemàtiques diuen que Portugal tira endavant a l'Eurocopa que organitzen a casa (només faltaria), i el comentarista de TVE La Primera ha dit que "Es increible que con el nivel del equipo español estemos fuera". Certament, sembla increïble, amb tant de nivel. Tan increïble com ara que una miniselecció d'un minipaís com Letònia (petita com Catalunya i amb la meitat de població) s'hagi pogut classificar per a aquest campionat de titans continentals, o que una altra semiselecció d'un semipaís com Txèquia (amb un territori que és una sisena part d'Espanya i una quarta part de la seva població) donés ahir lliçons a Holanda, o que un esquitx de país com Dinamarca, per comptes de federar-se amb totes les repúbliques bàltiques a veure si així els eliminen a la primera ronda com al país de Cervantes, hagi decidit classificar-se el primer de tots, solet i patufet. Passen coses increïbles, en aquesta Europa gran i nostra: els petards s'avancen, els nivells no anivellen, els petits revifen, la fúria s'esbrava... Ja ho va avisar el poeta, tot i que en una llengua no oficial:

Claror del dia. La mar s'atura:
el pols d'argent tot just li bat.
Entorn, la vida se'ns fa insegura.
Només els somnis són veritat.