dissabte, 26 de juny de 2004

NO PARAR

Llegeixo aquests dies Mientras tanto dame la mano (Visor, 2004), de Kirmen Uribe, un llibre-sorpresa d'aquells que t'endús de la llibreria mig perquè sí, sense gaires referències, potser perquè l'original és en basc i aquestes traduccions no són gaire habituals, o perquè l'autor ha traduït Szymborska, Plath i Darwix, o perquè és més jove que jo, o per tot plegat... Aquí en teniu un poema, en versió original i adaptat d'urgència (a partir de la traducció castellana) a la llengua en què pontifiquen Sam Abrams i els que, servicials, ens obren les portes del mil·lenni:

ARRAIN-ONTZIA

Arrain-ontziko arrain gorriek ez dakite
–bira eta bira–
badirela ibaietan bizi diren arrainak.

Ez dakite,
–bira eta bira–
itsasoa badernik ere.

Arrainontziko arrain gorriek ez dakite
–bira eta bira–
haiei begira gaudela, zain.











PEIXERA

Els peixos vermells de la peixera no s'adonen
–gira que gira–
que hi ha peixos que viuen als rius.

Tampoc no s'adonen
–gira que gira–
de l'existència del mar.

Els peixos vermells de la peixera no s'adonen
–gira que gira–
que els estem mirant.

1 comentari:

  1. He estat a l'aqüari de A Coruña, i pensava en aquest poema mentre ens fitàvem, sense pensar en res, un peix enorme i jo mateixa...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió