dissabte, 3 d’abril del 2004

TRINXAR-LOS



Ahir vaig anar a Edicions 62 a recollir els exemplars que he demanat abans que destrueixin les existències de dos llibres amb la meva signatura pel mig, i avui hi he tornat perquè tot plegat pesava tant que no me'ls podia endur sense un carretó.

Obro els paquets, a casa, i són tot i no res. Els llibres, els llibres nous, tan ben tallats, tan nets, tan bonics per fora i per dins, badats amb aquella mena de displicència que ja no tornen a tenir quan els anem obrint i obrint... I una pila d'exemplars del mateix títol són una experiència nova per al simple lector. Me'ls miro: rescatats de la trinxadora, darrers individus d'una tribu sense importància. Per a això escrivim, per a la desaparició física? I encara que em sé prou bé la lliçó que la literatura és en un altre lloc, que els llibres tal com els coneixem són només un embolcall (un continent, un envàs), i relativament recent, la veritat és que, ja sigui per empatia o per desplaçament, molts amants de les lletres hem acabat convertint-nos també en amants dels llibres. Obro Les poesies d'amor del sisè Dalai-lama del Tibet, i torna a colpir-me la intensitat, la capacitat de suggeriment dels breus poemes. A més, recupero la història de Tshang-Iang Guiamtso, com vaig anar a parar jo al projecte, les llargues sessions de treball amb el Josep Lluís Alay...

Recordo articles irats, ofesos, de Teresa Pàmies o de Joan Perucho als diaris quan van haver de passar per aquest tràngol (bé, no exactament pel mateix: ara els editors s'han llegit els contractes i han après modos, i ja no parlen de "descatalogació", ara "ajusten estocs"): em miro al mirall i diria que no em sento irat ni ofès. Estrany sí, trasbalsat sí: com si el desempar dels meus llibres (incloent-hi aquest mig centenar salvat a l'atzar a darrera hora) se m'hagués d'alguna manera encomanat. Truco a l'editor per demanar si me'n puc quedar més (ja faré lloc a no sé quin armari), però em diuen molt educadament que no, que ja no existeixen, que els han trinxat... Som només pasta de paper, i en pasta ens convertirem.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.