VAIG SORTIR

Vaig sortir de casa en l'hora incerta de la matinada més alta, quan tothom dorm i encara és fosc però el taxista et diu "Bon dia", quan l'ascensor retruny damunt d'un silenci funeral i no acabes de saber fins a on baixes ni ben bé d'on véns, butxaquejant una vegada i una altra i repassant mentalment què em deixo, què tinc pendent de fer, què no he d'oblidar per a quan torni, si torno, perquè al fons de la gola duia no pas la sensació d'anar-me'n de viatge sinó la de començar alguna cosa, no sabia gaire quina, sol i en territori nou, com aquella gent escampada per la ciutat, drets, sols al costat d'un fanal sense ombra, a la porta d'un bar, asseguts a prop del neó d'una parada d'autobús, repenjats en un quiosc tancat, esperant, esperant.