“NO EM DIGUIS QUE NO S’HO MEREIX!”
Al pati politicoliterari catalanesc, hi ha els organitzadors compulsius d’homenatges i els acceptadors encantats d’homenatges (els primers sempre en secret i sempre reparant injustícies, els altres sempre sorpresos i sempre a contracor). La trobada dels dos grups sol ser funesta.
dissabte, 20 de març del 2004
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.