DESCONEGUTS

Ahir mig malparlava dels nord-americans, i avui trobo que en Miquel Berga, des de la darrera pàgina d'El Punt hi toca més que jo, amb la finesa i intel·ligència habituals. Enllà de l'enllaç, no em sé estar de transcriure dos fragments del final del seu article, titulat "Desconeguts": "Confusos entre càndides bones intencions i l'arrogància d'una força que els supera, els americans d'avui senten, més que en cap altre moment històric, tanta por dels desconeguts com d'ells mateixos. Intentant assimilar la tragèdia de l'11-S van a cegues, i ataquen com una bèstia enfollida que no comprèn per què no l'estimen i que abraça els més dèbils amb tanta força que se li moren als braços. (...) Curiosa debilitat la del xèrif: porta el revòlver a la mà  però està castigat a no sentir mai la força que dóna confiar en la bondat dels desconeguts." I curiosa reiteració la que fa que el gran tema del nostre flamant canvi de mil·lenni continuï essent, com sempre, la por al desconegut, que no és altra que la por a tot el que pot ser i a la mica que podem deixar de ser...