divendres, 30 d’octubre del 2015

DE CADA DIA

L’any 1953, en una lectura de les seves Elegies de Bierville, Carles Riba es demanava: “¿Qui farà l’estudi documentat, fonamental, del que ha canviat en la lírica catalana a partir de La paraula en el vent?”. Mentre vostè, benvolgut lector, llegeix aquestes línies, a l’edifici Carner de la Universitat de Barcelona, al carrer Aribau, hi ha aplegats un grapat d’especialistes en la vida i l’obra de qui fou anomenat el Príncep dels poetes catalans mirant de respondre, mig segle després, a la comanda ribiana: del 27 al 29 d’aquest mes a la Facultat de Filologia hi tenen lloc unes jornades per commemorar el centenari de l’edició, el 1914, de La paraula en el vent, continuació de les dedicades al mes de maig als cent anys d’Auques i ventalls.

Josep Carner va ser un dandi, un gran escriptor i al capdavall també un símbol, totes tres coses alhora: és doncs el nostre Oscar Wilde, el nostre Baudelaire, el nostre Scott Fitzgerald, el nostre Neruda, i així doncs tot allò que té a veure amb els seus llibres i amb la seva memòria és o hauria de ser entès com a patrimoni i tresor del país i la cultura que volem per a nosaltres i els nostres fills i néts. Per això seguim llegint certs textos un segle després, i no deixem de parlar-ne. Per això i perquè no s’acaben, perquè ens fan companyia, perquè hi seguim aprenent i somrient. Aquests dies, a més, per complementar el punt de vista d’experts com Narcís Comadira, Dolors Oller, Salvador Oliva, Adolfo Sotelo o Marcel Ortín, Publicacions i Edicions de la UB ha preparat una edició limitada de La paraula en el vent en tres volums, amb facsímil i variants, a càrrec del professor Jaume Coll. Perquè passen els anys però els versos de Carner, en aquest cas la seva vella “història planyívola d’amor”, refulgeixen, brunyits per les lectures i pels bons lectors. I, entre unes i altres, nosaltres som la canalla agraïda amb molles a la mà que repeteix de fa un segle, al final del poema que duu per títol el nom del país que l’acollí durant dècades d’exili: “És el senyor de cada dia”.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 28-X-15
Versión en castellano

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.