dimecres, 2 de novembre de 2011

PROSPECT TERRACE

Sec al petit parc urbà on diu que de gran venia sovint a passejar H.P. Lovecraft, que vivia aquí a tocar. Lovecraft havia nascut el 1890 a Providence en una família benestant, i s'hi va estar fins a principis dels anys vint. Després hi tornà (de Brooklyn i d'una experiència matrimonial fallida amb una dona més gran que la família no acceptava) l'any 1927, i ja no se n'havia de moure gaire més: aquí va escriure la part essencial de la seva obra i morí, en la penúria, el març de 1937.

El parc queda una mica encimbellat i té una molt bona vista, a l'altra banda del riu, sobre el que ara és el downtown i en aquell temps devia ser la zona d'expansió de la ciutat moderna. Quan Lovecraft s'ho mirava segur que ja hi destacava la massa vermellosa de l'hotel Biltmore, obert l'any 1922, i devien estar acabant d'alçar l'esplèndid gratacel art déco del Bank of America. Aquesta vista i bona part de les cases que ara m'envolten eren llavors si fa no fa les mateixes. També aquest fred que a ell l'emmalaltia. I fins potser el banc desgastat on sec i deixo que una llum esclatant de tardor balli fent pampallugues tot al meu voltant. Amb el Víctor hem anat per College Hill seguint les adreces on l'escriptor va viure, que sovint ja no són exactament on eren, o n'han mogut la casa, o no en guarden menció. Queda només la placa que un seguit d'admiradors (no pas l'ajuntament) va dedicar-li amb motiu del centenari del seu naixement en una raconada a tocar de la John Hay Library, alguna fotografia com aquesta en què s'està a l'entrada de la casa d'hostes del carrer Prospect on llogà una habitació cap al final de la seva vida, i la tomba al peu de l'obelisc familiar dels Phillips a Swan Point, una de les més visitades del cementiri: nosaltres hi vam trobar una família fent turisme, un bolígraf que algú hi havia deixat en homenatge, petites pedres deixades allà a la manera jueva i un nino de plàstic inspirat en les seves criatures literàries.

Fa sol i tinc fred. Llegeixo en una biografia que ell va morir el dia que jo vaig néixer. Som i no som a la tardor, ara o llavors. I el fil que tot ho cus és la memòria, amb noms i llocs i imatges fent de botons.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió