divendres, 24 de desembre de 2010

ELS ESTELS DE FARRERA

Tot i que vostès segurament no se n’hauran assabentat, acaba de publicar-se Cada oliva és un estel fos, una petita antologia bilingüe en croat i català de Marko Pogačar i Dinko Telećan producte del dinovè seminari de traducció poètica de Farrera.

Des de 1998, un o dos cops a l’any un parell de poetes estrangers i un grup de traductors i poetes catalans (bé, que usen la llengua catalana) s’apleguen durant quatre dies al Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, aïllats en aquest poblet pirinenc a mil tres-cents metres d’alçada sense botigues ni cobertura de mòbil (un racó de món on també es refugia a treballar l’escriptor Colm Tóibín). Es tracta d’un taller de traducció in situ, semblant a d’altres experiències europees, per on han (hem) passat desenes de poetes i traductors de poesia “locals” que així han pogut conèixer i establir lligams amb els poetes “universals” convidats provinents de més d’una vintena de literatures grans i petites, de l’alemanya a la bretona, de l’hongaresa a l’armènia. El seminari l’organitza la Institució de les Lletres Catalanes i va ser una iniciativa de Francesc Parcerisas, aleshores director i avui degà de la ILC (càrrec en què acaba de substituir Josep M. Castellet).

I ara per què els ho explico, tot això? Doncs perquè som en temps de relleu governamental, de retallada pressupostària i de crisi d’idees en la gestió pública de la cultura. I perquè en temps així els seminaris de traducció de Farrera em semblen senzillament exemplars: la mena de política cultural amb sentit que hauríem de vetllar i de promoure. Una política de petites accions rellevants i sostingudes que fan xarxa i sumen complicitats. Accions amb sentit a les quals la pròpia modèstia allibera del pèndol dels pressupostos, però que precisament per això de vegades semblen quasi transparents i corren el risc de passar desapercebudes. Accions que, lluny del faraonisme (i el faronejar) d’alguns gestors enderiats a acumular pressupost i a aconseguir fotos als mitjans, no tenen per què costar sempre molts diners. El que sí que demanen sempre és coneixement de causa, paciència, complicitat amb el sector, sentit institucional i amor pel tema. Olives plenes d’estel, per entendre’ns.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 22-XII-10
Versión en castellano

1 comentari:

  1. Acabo de baixar de Farrera. L'aire era tan pur i transparent com pugueu imaginar-vos. Vaig sopar amb en Lluís, el director del centre, i, he de dir-vos, que iniciatives tan lloables i consolidades com el Centre d'Art i Natura de Farrera em diuen que estan molt i molt tocades pel retard i la malestrugança del pèndol pressupostàri.
    Ja ho apunta en Jaume en el seu magnífic article: tan petites accions, tanta modèstia, tanta transparència s'està acabant per convertir en una trista, lenta, mort per inanició, victimes de la desídia burocràtica i contable d'aquest pais que ens ha tocat patir.
    Serveixin aquestes paraules per llençar el primer SOS, no pas l'últim, per aquest Centre i reclamar tot el sentit institucional i amor que en Jaume demana.
    Més que res, per poder païr les olives...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió