INCONVENIENTS DE LA SIMPLICITAT

Havent sentit tantes vegades la cantarella que la simplicitat del castellà era a la base de la seva puixança i expansió por todo el mundo, que és una llengua –no com altres– que se escribe como se pronuncia (sempre penso en els amics de Jaén) i que patatim i patatam, se t'encén el llumet del "Ja era hora" quan llegeixes que un rector d'universitat de pes admet que l'escarransit sistema vocàlic del castellà (ell en diu español) és un desavantatge i que podria ser una de les explicacions del mal anglès que solen parlar els espanyols (suposo que es refereix als castellanoparlants monolingües, però ja sabem com va la cosa per Alcalá).

I ara (disculpeu-m'ho) em calo per un moment la barretina. Es pregunta el catedràtic Galván: "¿Es que hay entre los españoles algún gen reacio a esa lengua? Naturalmente, la respuesta ha de ser negativa. No hay nada orgánico, ni étnico, en el hecho de que el porcentaje de españoles capaz de comunicarse fluidamente en inglés sea muy inferior al de la población nórdica, la germánica o incluso la de algunos países eslavos. Los motivos son de tipo cultural, educativo y, evidentemente, también lingüísticos." Doncs a mi m'agradaria llegir en aquest mateix diari algun dia un article que on ell hi diu inglés hi posés catalán. I qualsevol persona que hagi demanat un cafè amb gel en un bar de Barcelona ja sap de què parlo.










RESSONS
miLLoringlix (Salvador Macip)