VISAT

Cada comunitat cultural compta amb la seva rastellera de noms que pensen que tot els és degut, que després del seu primer cagallonet seuen a esperar l'homenatge, que s'omplen la boca del que s'hauria de fer i de com s'hauria de fer el que s'hauria de fer. Després hi ha també arreu, afortunadament, els i les que per comptes de jeure o perorar van fent, sovint de forma discreta o fins i tot anònima. Els cansats fan la feina, sí, però sovint alguns cansats semblen a més avergonyits d'explicar segons què, o d'explicar-se tout court.

Aquest excurs ve a tomb per avisar-vos que després de mesos d'espera ja és consultable amb adreça i pàgina d'entrada pròpia el portal Visat, discretament presentat com la "revista digital de literatura i traducció del PEN Català", però que és de fet una de les iniciatives digitals en curs més útils i solvents de les nostres lletres, amb quatre seccions sobre "Traduccions de la literatura catalana", "Literatura universal en català", "L'espai dels tradcutors" i "La història de la traducció literària". Si hi aneu veureu que no exagero. I tot i que al darrera de Visat hi ha un equip de treball i hi ha el Comitè de Traduccions i Drets lingüístics del PEN, el portal no seria el que és ni apuntaria tan amunt com apunta si no fos per la feina de Simona Skrabec, una assagista de primera d'aquells cansats que evocàvem al principi que tenim la sort que anys enrere va plantar la seva tenda a Barcelona provinent del centre d'Europa. La literatura té molt a agrair a passaports i visats.