dijous, 18 de juny de 2009

MOURE'S AMB ELS LLIBRES

Si jo fos editor, voldria tenir al meu catàleg un autor capaç d’omplir-me per iniciativa pròpia l’Auditori de Barcelona amb un públic de pintes i edats heterogènies vinculat entre si només per la relació amb un títol.

Si jo fos promotor d’espectacles, demanaria la targeta a algú capaç de fer pujar dalt d’un escenari, junts i en harmonia, Matthew Tree, Sergi López, Albert Om i Nina acompanyada per Elisabet Raspall, o Miguel Gallardo, El Tricicle, Neus Bonet i Joan Miquel Oliver: una llarga rastellera de noms d’autors, actors, comunicadors i cantants aplegats per un acte, en el fons, de lectura.

Si jo fos gestor cultural miraria d’apuntar-me la fórmula que permet sumar i potenciar entre si tant de talent que habitualment fa la viu-viu per lliure, que sol mirar amb tanta facilitat per sobre de l’espatlla els del gremi del costat i que majoritàriament pensa que els focus són per a altres sectors, que els llibres lliguen millor amb el recolliment i la intimitat.

Si fos lector i no conegués en Màrius Serra o el seu Quiet i m’hagués perdut diumenge passat al vespre la gala “Mou-te pels Quiets” a favor de les fundacions Guimbarda i Nexe, m’ho apuntaria amb signe d’exclamació a la llista de repesques pendents. Perquè tots sabem per l’escola que els llibres serveixen per aprendre i per fer-nos pensar, i sabem per algun amic, per molts llibreters i per les llistes de vendes que també serveixen per entretenir-nos, però de vegades sembla que els usos possibles dels llibres s’acabin aquí. I això no és així: ni ho ha estat històricament ni té per què ser-ho ara. A més de distreure’ns o fer-nos reflexionar, els llibres poden promoure (han promogut) fenòmens socials, poden generar dinàmiques inèdites, poden fer visibles parts de la societat que solen viure en la penombra de les perifèries. Això és el que Màrius Serra i el seu Quiet havien anat aconseguint fins ara a la manera encalmada que els llibres treballen, però diumenge tot plegat va donar un salt espectacular a partir de l’esdeveniment en què va acabar convertint-se la convocatòria “Mou-te pels Quiets”. Que un llibre i un escriptor (i un tema i un protagonista, és clar) hi siguin al darrere em sembla una excel·lent, molt satisfactòria notícia de final de curs.

-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 17-VI-09
Versión en castellano













Foto de Jordi Ribó

1 comentari:

  1. El poder dels llibres i de les paraules... Ningú no sap on està el seu límit, si es que en tenen!

    M'ha agradat molt l'article. ;-)

    http://perifericedicions.blogspot.com

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió