5000 QUELLEGISTES

És curiós, el que passa amb la lectura: l'acord sobre la seva essencial bonesa i la seva importància és gairebé unànime, però un cop expressat l'acord ve un silenci llarg com el que s'obre després del punt final d'una novel·la: i ara què? Perquè alguns sostenen que ja que la lectura és tan bona el que es deu haver de fer és promoure-la, i d'altres arrufen el nas i argumenten que les coses bones de veritat s'escampen soles. I encara, suposant que hom es decideixi per la promoció (qui diu que no en una junta o consell a una campanya a favor de la lectura?), ve una altra gran pregunta: i això com ho fem? Els publicistes i els gestors amb bitlletera ho arreglen com sempre, amb una campanya de mitjans (això sí, molts mitjans) més o menys original. Després hi ha els que de fa anys treballen seriosament per convertir les biblioteques en espais de dinamització cultural i, doncs, lectora, amb l'afegit de l'esplèndid fenomen dels clubs de lectura (ahir vaig córrer a comprar-me el primer llibre sobre el tema). I encara hi ha, a més, els que miren d'empescar-se altres sistemes. Com ara, a Catalunya, la campanya "Què llegeixes?", que té al davant dos emprenedors (un inventor de jocs i una exeditora i gestora cultural) amb prou imaginació i tossuderia per haver forçat a l'administració a repetir la campanya després dels bons resultats en l'Any del Llibre i, sobretot, per haver assolit recentment la xifra de cinc mil participants (i dotze mil temes oberts, i prop de trenta mil missatges) en una comunitat virtual sobre llibres. Sovint són els remeis que no es veuen, els que curen. O si més no els que perduren. I llegim, també, com un batec de perdurança.