AMB WALLACE STEVENS, I UNA ANÈCDOTA

Aquesta setmana he tingut la sort de poder participar primer com a jurat i després com a convidat en la darrera juguesca de "L'hora del lector": la traducció de "The Idea of Order at Key West" de Wallace Stevens a càrrec dels espectadors. Impressionant, tot plegat. Diria que una ullada a la informació que n'han penjat al bloc del senyor Boix i als comentaris subsegüents dóna una idea del bon nivell de l'assumpte. Els més interessats que no vau saber o gosar mantenir-vos desperts fins passades les dotze, ara podeu veure el programa de dijous (divendres, de fet) al 3alacarta: si teniu pressa, com a mínim no us perdeu la lectura del poema a càrrec de Paul Auster (a partir del minut 26:29). Si voleu disfrutar-hi una mica més, a Poets.org teniu el text del poema i un enregistrament amb la lectura (curiosa: pausada i cerimonial) de l'autor. Ah, i felicitats a Diana Coromines com a guanyadora del concurs!

I ara l'anècdota. Durant la lectura de les propostes de traducció i en la discussió amb els altres membres del jurat —el traductor i professor Josep M. Jaumà, l'editor Andreu Jaume i Emilio Manzano, director del programa— em rondava una estranya sensació de familiaritat amb el poema, sobretot amb la darrera estrofa. Familiaritat no d'haver-lo llegit sinó d'haver-hi conviscut, per entendre'ns. Era com si aquell impressionant In ghostlier demarcations, keener sounds de cloenda ja l'hagués dit i repetit, ja l'hagués mastegat, en una altra banda, fa temps, diria que en un assaig sobre poesia que no aconseguia identificar... Passada (com sol passar) la reunió del jurat i el programa, ja a casa, vaig alçar-me de cop de la cadira, vaig anar cap a una prestatgeria, vaig agafar-ne un exemplar de l'edició bilingüe per als amics que amb el Gabriel vam fer de l'assaig "Fretwork: on Translating Beowulf" de Seamus Heaney i resulta que allà estaven, al final del primer paràgraf, "aquells mots de mida orbital de la parla prebabèlica imaginats per Wallace Stevens al final del seu poema". Trist per a la meva memòria, emocionant per al joc, per a l'enfilall de relacions creuades que en el fons són les nostres vides literàries.