diumenge, 12 d’octubre de 2008

LA MÀ DEL TEMPS

Se'ns acosta cada vegada més, emprenyadora, la data de naixença dels difunts. Dies enrere, content de trobar un llibre així, vaig comprar-me a La Central l'antologia Poetes gallecs d'avui, editada per Llibres del Segle (amb selecció de Fátima Rodríguez i Xavier Queipo i traducció de Manuel Costa-Pau), i sense haver tingut temps d'obrir-la llegeixo que acaba de morir a Barcelona (on s'estava ingressat a Bellvitge) l'escriptor Ramiro Fonte. En parlen a bastament Brétemas i Vieiros. Fonte no figura a la tria de Rodríguez i Queipo, però sí a Sis poetes gallecs (Columna, 1990), d'on rescato un esplèndid "Mascarón de proa" que comença:

Será tempo tamén
de soterra-las máscaras na area
ou aguarda-la voz daqueles bosques
que agora me reclaman col se fose
ave ferida pra morrer a soas
.

i acaba dient (en traducció de X. Rodríguez Baixeras i Àlex Susanna):

Perseguiré uns teatres més deserts
que no la plaça immensa on vaig amagar
a l'alba els passos deslligats. Me'n vaig
amb els fars cecs
que avall es deixondeixen per la nit
.









Aquí podeu escoltar Fonte (si teniu bastanta paciència) llegint el seu poema "A man do tempo".

I aquí podeu llegir l'obituari de Suso de Toro a El País.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió