GERMANS DE LLETRA

De vegades —no sempre però sí de vegades— els déus juganers que regenten el parnàs et posen a la vora bons amics que són a més bons escriptors, o bons escriptors que esdevenen bons amics. Ara mateix, em trobo que tres d'aquests rebots dels déus tenen llibre acabat de sortir del forn, i passa que són llibres d'aquells que t'agradaria poder signar si no fos que tu només ets tu, no pas ells, coses dels mateixos déus de broma que també ens posen a prop tanta altra gent que preferiries veure petits petits en un racó de la lent ampla dels binocles.

Dies enrere ja us havia mencionat La núvia d'Europa, de Carles Torner (que ha obert bloc per anar parlant del llibre i de molts dels poemes que hi apareixen, i de moment compleix amb escreix la promesa). Ara arriba a les llibreries, a la mateixa col·lecció, Moments feliços, d'Oriol Izquierdo, exeditor, professor i en aquests moments a més director de la ILC (com a tal manté també un interessant bloc): Rosa Piñol donava ahir notícia a La Vanguardia de la novetat, però no s'hi referia a la impressionant, límpida categoria d'aquests versos de nouvingut (que òbviament no ho és) al gremi. I, finalment, ja imprès però encara pendent de ser distribuït, hi ha un assaig cridat a fer parlar i (esperem-ho) pensar durant mesos: El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999, de Josep-Anton Fernàndez, professor durant anys a Queen Mary-University of London i ara col·lega a la UOC. I el llibre també té bloc específic (certament, alguna cosa canvia chez nous).

Prengueu-vos aquestes línies amb tota la prudència que calgui (us he avisat, són germans de lletra), però penseu també que no tothom posa la mà al foc —ni que sigui digital— pels seus germans...