QUEDAR A LA BIBLIOTECA

A la sessió d'Anatomia 07/08, celebrada dies enrere a l’antic amfiteatre anatòmic de Barcelona, Najat El Hachmi va disculpar-se pel fet que ella, donat el preu dels llibres, era més usuària de biblioteques que no pas visitant assídua (i, doncs, compradora) a llibreries. La disculpa tenia potser sentit a la sala, on devíem ser majoria els satisfets clients del nostre llibreter habitual, però hauria estat innecessària només que sortíssim a fora al carrer: també en aquest sentit la Najat és un glop d’aire fresc, perquè representa una part palpable (tot i que poc evident) d’una realitat nova, la d'un país que canvia també amb nous consumidors de cultura dels quals no sabem gaire res encara que estan cridats a ser, tant sí com no, el públic futur per a les nostres obres. Gent que es descarrega, participa i desconfia, per entendre'ns, més que no pas compra, escolta o milita.

En un passatge de L'últim patriarca, premi Ramon Llull i probablement un dels llibres del proper Sant Jordi, El Hachmi fa que la protagonista quedi amb un noi a la biblioteca per fugir del control patern perquè sap que aquest (i un local de menjar ràpid on no van els moros) és un dels pocs llocs on son pare no l'anirà a buscar. El que en la nostra joventut eren uns equipaments paupèrrims i envellits són avui espais oberts d'igualació social en l'accés a la cultura, porta d'entrada als llibres i la literatura (són emocionants les paraules d'El Hachmi parlant del paper de Rodoreda o Espriu en la seva formació com a escriptora), lloc de relació i trobada, de treball escolar, d'activitats diverses. Podria haver passat amb un altre equipament, però ha passat amb les biblioteques: a Badalona, per exemple, han tingut l'encert d'ubicar un centre de les arts de la paraula, l'Espai Betúlia, al costat de la biblioteca de Can Casacuberta i la sinèrgia funciona.

De la mateixa forma que hi ha una Catalunya metropolitana que alguns sembla que facin l'esforç per no veure, vivim l'aparició imparable de noves formes de consum i participació culturals dignes de ser subratllades. Hi ha coses que canvien, i no sempre a pitjor.

Publicat a El Periódico (Llibres), 26-III-08