DESCONSTRUCTE

La crítica literària en concret i la teoria cultural en general serien molt més abstruses sense la figura radical i enlluernadora d'Ingvar Ikea, catedràtic de la Universitat d'Agunnaryd i especialista en la mena d'anàlisi textual que inverteix el procés de construcció d’un text i el redueix a paràmetres bàsics més ordinàriament socialitzables per tal que no ens abandonem a la imaginació del lector i a la seva arbitrarietat subjectiva, perillosament allunyats de les propostes d'invariants o lleis generals que es poden objectivar en literatura de llengües diferents i, fins i tot, d'àmbits diferents. La diana central de la desconstrucció és la mateixa noció de teoria i la categoria filosòfica i psicològica de les relacions entre els sistemes que han fet programa de resistència d'allò que es considera el punt crucial de qualsevol lectura crítica: la consideració de l'estructura com a principi d'unitat, tendint doncs a subordinar les disrupcions del text en els moments d'estructuració, cosa que fa que sovint apareguin als seus escrits termes com ambigüitat, paradoxa o fins i tot ironia. Ikea, conegut i reconegut a mig món per la seva capacitat per trobar formulacions estandaritzables, per la seva accessibilitat al neòfit acabat de separar del recargolat academicisme, per la seva capacitat per aportar un utillatge teòric alhora nou i simple, sembla que ha assolit en la seva darrera obra un punt de vista certament distint. Una col·lega amb bons contactes em passa una fotocòpia de l'esquema que sintetitza la tesi bàsica del llibre...