LA CACERA NO S'ACABA

La imatge del cadàver de Maskhàdov als diaris i als telenotícies era la imatge repetida dels presoners iraquians en bosses negres amb gel, la del Che mort a Bolívia, la dels pistolers del Far West finalment tirotejats pel sometent de torn, la del cap del general Moragues a la gàbia del Portal de Mar (aquesta ens l'hem haguda d'imaginar, però ens és ben fàcil): convertim l'altre en una fera despietada (ara se'n diu terrorista), sortim a caçar-lo i mostrem-lo amb orgull, finalment abatut, com qui alça el llop després de mort agafant-lo per la cua... Reprodueixo íntegrament (que és una manera de dir que faig meu) el "Per acabar" d'Ada Castells a la darrera pàgina de l'Avui d'avui:




LLIBERTAT PER MENTIR

Fa dos anys, l'associació internacional d'escriptors PEN Club publicava un informe sobre la lluita antiterrorista i la llibertat d'expressió. El document alertava sobre el creixent control dels mitjans de comunicació des dels atemptats de l'11 de setembre. Segons Anna Politkovskaia, periodista russa especialitzada en Txetxènia, un dels llocs on és més difícil exercir el seu ofici és al territori de l'antiga Unió Soviètica, que ara, teòricament, des de la caiguda del temut comunisme, és una munió de democràcies parlamentàries. L'intent d'explicar la veritat li ha costat a Politkovskaia un enverinament que per poc no acaba amb la seva vida, quan anava a cobrir el segrest de l'escola de Beslan. Ella va ser l'única interlocutora dels segrestadors txetxens en l'anterior atac al Teatre de Moscou i a Rússia no li interessava tornar a tenir un testimoni que fos capaç de criticar els mètodes d'alliberament del seu exèrcit. Amb motiu de la celebració del Dia de l'Escriptor Empresonat, el 15 de novembre de fa tres anys, la facció catalana del PEN Club va convidar Anna Politovskaia al Col·legi de Periodistes i a la Universitat de Barcelona perquè donés el seu testimoni de primera mà. La reportera ja va avisar aleshores que la política radical de Putin en la lluita antiterrorista estava acabant amb els possibles ponts de diàleg amb els txetxens. Es tractava d'eliminar les veus més moderades i deixar que els radicals ocupessin el poder, tot un clàssic en conflictes entre nacions. Un dels últims passos en aquesta política ha estat l'assassinat d'Aslan Maskhàdov. És per tot això que, quan dimecres la nena Clixé va llegir en el nou diari sensacionalista Qué que s'havia acabat amb el sanguinari terrorista txetxè, va estar a punt d'alçar-se enmig del vagó de tren i començar a cridar a favor de la feina de Politkovskaia. No crec ni tan sols que el nou diari porqueria tingui un interès real a apostar per la política de Putin sinó que és pura ignorància. Més valdria que no desinformessin sobre política internacional i es limitessin a parlar-nos de famosets de poca entitat, que fan un mal més relatiu. El que fa més ràbia és que en pro de la llibertat d'expressió es puguin dir barbaritats. En el cas de Txetxènia pot semblar que no ens afecti gaire perquè ens queda lluny, però no deixa de ser un atemptat contra el nostre dret a la informació i en contra de tots els qui lluiten per aconseguir-lo, fins i tot, amb les seves pròpies vides.

Ada Castells