PERSEVERANÇA, NO TARGETONS

En el Telenotícies impossible de les coses que de veritat ens importen, la meva imatge preferida de les darreres setmanes és la corrua de gent a la porta de la Biblioteca Jaume Fuster, a la recargolada plaça Lesseps, una imatge repetida per poder-hi escoltar un dia Haruki Murakami i un altre Salman Rushdie. La biblioteca Jaume Fuster, plena a qualsevol hora de lectors de tot el ventall d’edats, és un dels fruits que va deixar l’Any del Llibre i la Lectura, i un magnífic exemple que de vegades sí que l’òrgan crea (o estimula) la funció. Tant de bo els gestors públics es miressin i tinguessin més en compte aquestes coses, o com a mínim se les miressin tant com es miren i consideren els dossiers de premsa i les avorrides i relativíssimes estadístiques.

Perquè a banda de la biblioteca, dos fruits més de l’Any del Llibre són aquests dies notícia: a molts carrers de Barcelona hi pengen les banderoles d’una nova convocatòria de Món Llibre, festa de la lectura per a nens i nenes que torna al pati del CCCB i al MACBA el proper cap de setmana, el 18 i 19 d’abril, i d’altra banda el Què Llegeixes, la iniciativa digital de promoció lectora a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes, ha depassat recentment els 5.000 inscrits: cinc mil ressenyadors entusiastes perquè sí. Aquests modestos exemples de continuïtat, de sosteniment d’una proposta interessant per damunt de legislatures o canvis de govern, contrasten amb la passió innovadora i puntual (en el sentit de fer-ho una vegada i prou, no d’arribar a l’hora) de tants altres gestors culturals, i amb el dèficit d’amplitud de mires i voluntat de consens que va deixar ensorrar el Saló del Llibre i que no sap depassar la picabaralla gremial de fa anys associada a la Setmana del Llibre en Català.

Si alguna cosa té sentit en cultura és la combinació de generositat i continuïtat, una perseverança articulada potser menys glamurosa o menys vistent que l’encenall cansat de l’etern inventar-se la sopa d’all, però infinitament més fructífera. Perquè és a partir de bones idees gestionades professionalment i amb prou temps per arrelar (i no amb parauleria i targetons a moltes tintes) que els lectors, que hi són, acaben fent cua. I si no, mirem-nos Sant Jordi. Bona diada a tothom!


-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 15-IV-09
Versión en castellano