PARAULES RAONABLES SOBRE FRANKFURT

Abans ens pensàvem que els únics temes de què qualsevol es veia capaç de parlar (i escriure) sense tenir-ne ni idea eren el temps, la salut, el futbol, la política, la vida i la mort. Ara haurem d'afegir-hi la Fira de Frankfurt. Em sembla, sincerament, que el millor que podem fer amb la famosa i ja no sé si beneïda o malaurada invitació és deixar de citar i recitar els exabruptes i centrar-nos en la feina i en les paraules i els fets raonables, que n'hi ha. Avui, l'editor Ernest Folch signa sota el títol "La queixa" una columna clarificadora al suplement multitasca d'El Periódico. Hi diu, per exemple:

El partit de Frankfurt entra en la seva recta final i comencen els nervis. Diaris que munten campanyes artificials, autors que s'autoexpulsen i poca gent que mantingui la calma. Tothom té dret a dir el que vulgui i fins i tot a inventar-s'ho, però estaria bé recordar, ara més que mai, que Frankfurt no és una fira d'autors. És un punt de trobada d'editors, una gran reunió internacional de compra i venda de drets, i és més que res una fira gremial. Tampoc és una fira literària, encara que els mitjans d'aquí hi insisteixin, sinó una fira del llibre, que és molt diferent. [...] A Frankfurt el que és essencial és tenir la capacitat de comprar drets d'obres interessants, i el més important i més difícil és vendre els drets a altres països d'un llibre d'aquí. Aquest i no cap altre és el gran repte, i per això se'ns ha de jutjar. Tota la polèmica amb els autors catalans o castellans, si Sergi Pàmies hi va o hi deixa d'anar, és ridícula i artificial perquè no té res a veure amb Frankfurt ni amb res del que interessa a la indústria editorial. La polèmica s'ha muntat sempre amb interessos polítics (fent veure que uns escriptors són víctimes d'una confubulació nacionalista que els margina i oprimeix) o amb interessos personals, atès que el qui anuncia que no hi va té més protagonisme que el qui fa el contrari [...]

Ernest Folch, director d'Ara Llibres