AMANIDA D'ENLLAÇOS



De vegades la pluja d'estímuls és tan gran i tan persistent, i va tan de pressa, que corres el risc de quedar xop i anul·lat, de callar i no saber escriure. Llegir, botar, pensar, comentar, tot això sí. Però poca cosa més. Amb els ulls com plats i la boca de l'estómac tancada, què ens ve de gust? Potser una amanida. Què hi ha? Amanida d'enllaços? Però no podrà ser lleugera... Duu una base de postsantjordi amb polsim del sector, un bon tros d'absurd, talls de ràbia i de Rajoy, dos frankfurts finalment digeribles però insultats, fulles postelectorals d'aquí amb um raig d'incògnita, unes gotes de Múgica ranci i, dalt de tot, en equilibri, un ou pasqual. A veure qui és el figura que ho sap menjar sense tacar-se.