L'espina de l’esbarzer
s'acosta al secret de l’aigua
si bufa el vent: diu que sí
i l'esgarrapa i es clava
per un instant al corrent,
esquinça la son dels còdols,
recula, torna a emmudir
i el riu s'endú la metàfora.
L'espina de l’esbarzer
degota, si passa el vent.
JS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.