MERCHANT

Una de les poques coses bones dels inútils dies d'intent d'endreça és la repesca, a la base d'una pila, al fons d'un prestatge, en un racó tapat per llibres o pel rellotge tapat amb un dibuix infantil, de peces de tu deixades enrere però no oblidades. Avui que l'Isern parla de Dylan, que en Biel evoca el fum tardoral de Rosselló-Pòrcel i que L'efecte Jauss recupera Maurici Serrahima (a qui Joan de Sagarra dedicava el seu article de fa una setmana), avui que la llum desbalba el fred i el gris de Barcelona sembla clar, m'han vingut a les mans els cedés de Natalie Merchant i amb ells mesos intensos i després anys més tranquils de companyia, del radical enlluernament en escoltar per primera vegada "Tigerlily" al lent remuntar el riu del temps pels títols dels 10.000 Maniacs ("Eat for two", "These are the days" o "Noha's dove" són part de la meva antologia de cançons). I he anat obrint i tancant la boca afamada de l'aparell i deixant-me queixalar... I know what you tell yourself, you tell yourself. Look in the mirror, look in the mirror what does it show? I hear you counting. I know you're adding up the score. I know, oh yes I know what you tell yourself, you tell yourself.

Merchant és, tant com cantant, compositora: "pop poet", en va dir algú, i signaria per saber a quina escola va anar per a això. A mi em fa pensar o m'ha fet pensar per moments, alternativament, en Tracy Chapman, en Sinéad O'Connor, en Sheryl Crow, en altres dames del folk endollat i sense endollar, però diria que --igual que les barreja estilísticament-- les depassa a totes en sosteniment de l'interès de la pròpia carrera al llarg del temps. These are the days you'll remember. Never before and never since, I promise...

Té, a més, un site excel·lent, on m'assabento que acaba de llançar el doble "Retrospective", pesco algun tresor amagat, i passo i repasso fotos i lletres de totes les seves cançons. Així, puc escoltar i llegir I'm not gonna beg you for nothing. I'm not gonne beg you for your love. Straight talk, give me the straight talk.

I quan arribo a "Kind and generous" em demana que prepari el vermut, i amb "Break your heart" el gel ja peta suau sota el líquid vermellós i alço la copa contra la primera hora de la tarda a la finestra del pati i apujo el volum de l'aparell del menjador per provar la resistència dels altaveus amb l'orgue de "King of May"...

farewell today
travel on now
be on your way