Aviat farà dos anys, quan vaig ficar-me al Blogger a veure si era veritat que costava tan poc obrir un quadern digital, a l'hora de subtitular aquest F l u x vaig convertir el blog en bloc sense gosar imaginar-me que el Termcat acabaria fent oficial tan poc després aquella proposta que altres amb més coneixement de causa també aplicaven de bon començament: ja podem, doncs, escriure bloc i blocaire en bell catalanesc (i oblidar-nos del "diari interactiu personal"), i d'aquí a no res fins i tot ho trobarem al diccionari. Per una vegada, com en els temps de Fabra i Carner i Sagarra, veiem créixer i canviar, modelant-se als nostres usos, la llengua entre els nostres dits. Quina agradable sensació de propietat, en tots els sentits de les paraules.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.