Al Palau, cinc minuts amb tothom dret aplaudint i aplaudint (felicitats Hermann Bonnín, felicitats Jordi Coca), i en Palau i Fabre era l'únic assegut, en una cadira de rodes que l'engavanyava menys que el nostre homenatge multitudinari.
(...)
-¿De quin país veniu? ¿On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.