DISSABTE SANT

Mai més ben dit. I el plaer i el privilegi de ser testimonis de la perfecció.

DIVINA

VINT ANYS

EL POEMA

En un petit quadern que tens sobre els genolls
escrius com si les teues paraules,
com si tot el que escrius, amb una lletra breu,
fins i tot acurada,
anàs a necessitar-ho alguna persona, urgentment,
abans de tirar-se el grapat d’aigua matinal a la cara
i sortir al carrer:
com si depengués de tu, d’açò que escrius,
molt lent, amb tant d’amor,
la salvació d’una persona.
Si no escrivisses ara no podries dormir,
i potser la consciència, insomne, t’acusaria.
No saps per a qui escrius, per què escrius.
Una sintaxi elemental, unes paraules clares.
Recolzes el quadern als teus genolls
i tenaçment escrius al teu llit revoltat.
De sobte no podries dormir si no escriguesses,
una darrera l’altra, unes poques paraules.
Paraules per a ningú; és a dir, paraules per a tothom.
Qui sap? Ningú no sap res de res, res.
Després del seu treball diari, un home escriu
amb una lletra lenta, petita, clara, amarga.

  Vicent Andrés Estellés
  El poema dit per Josep Porcar


MÉS
Ovidi Montllor assabentat de la mort d'Estellés (VilaWeb)
Entrevistat per Montserrat Roig, el 1978
Estellés al F l u x abans d'ara

VACANÇA

Viatjar és avui, bàsicament, esperar-se.

TAN PETITS

Laia Manresa ha presentat a Documenta, un certamen internacional de creació documental auspiciat per Telefonica, el curtmetratge "Tan petita", basat en un diàleg entre Heura Marçal i la seva llevadora, mentre fullegen l'àlbum de fotos del naixement de la filla de la poeta de Bruixa de dol i Raó del cos. M'estimo més no dir-vos-en gaire res: que el mireu, això sí.

El curt inclou la versió musicada per Jabier Muguruza (sí, en petits retalls o moments el país que volíem algun dia ha existit) del poema "Tan petita...".

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no es deixa saltar!

I jo voldria prou fer-te esqueneta.

Qui és que m'omple les mans de maons?
Qui em fa dir-te les serps de l'altra banda?

Qui fa que engalzi vidres a la tàpia?
—Tu, lladre de la teva llibertat?

Tan petita i ja saps com és d'alta
la paret que no et deixo saltar!

 Maria-Mercè Marçal

NOLENS VOLENS

Sigues generós: dóna'ls motius. Malpensaran igualment.

ANUNCIS (D'ABANS)

Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta:
Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí,
fill d'un animal de càrrega.

 Mt 21, 4-5

Giotto (capella Scrovegni, Pàdua)

NEGRES

Hi ha dies que, com deia Tete Montoliu, tots ens tornem una mica negres. Descansi en pau Bebo Valdés, i que el seu piano ens acompanyi.

Bon cap de setmana de Rams.

PATERNAL

—Però a mi no em veureu gaire el pèl, aquests dies, eh...
—És una amenaça?
—No, és un anunci.

ÀNGELS A CAL BARBER

En el Dia Mundial de la Poesia, una blasfèmia clàssica, amb versió inèdita en català de propina a càrrec de Carles Torner i que serveix, a més, per anunciar urbi et orbi els 50 poemes amb àngel (títol encara provisional) que preparem junts per a la col·lecció d'antologies d'Ara Llibres.


ORAISON DU SOIR

Je vis assis, tel qu'un ange aux mains d'un barbier,
Empoignant une chope à fortes cannelures,
L'hypogastre et le col cambrés, une Gambier
Aux dents, sous l'air gonflé d'impalpables voilures.

Tels que les excréments chauds d'un vieux colombier,
Mille Rêves en moi font de douces brûlures :
Puis par instants mon coeur triste est comme un aubier
Qu'ensanglante l'or jeune et sombre des coulures.

Puis, quand j'ai ravalé mes rêves avec soin,
Je me tourne, ayant bu trente ou quarante chopes,
Et me recueille, pour lâcher l'âcre besoin :

Doux comme le Seigneur du cèdre et des hysopes,
Je pisse vers les cieux bruns, très haut et très loin,
Avec l'assentiment des grands héliotropes.

 Arthur Rimbaud




LA PREGÀRIA DEL VESPRE

Inclinat com un àngel que fos a cal barber,
empunyo fort la gerra mentre en degota escuma,
ventre i coll arquejats, mossegant la Gambier,*
em deixo dur ben lluny pel velam que s’esfuma.

Com excrements calents d’un colomar remot
mil somnis em turmenten d’una cremada viva.
També el meu cor és trist: sembla, de l’arbre, un brot
tot ple dels regalims daurats de la saliva.

Havent-me ja empassat els meus somnis a glops
me’n torno i he buidat quaranta cops la gerra.
Em concentro en la urgència entre la gent que xerra:

tan dolç com el Senyor, entre cedres i clops,
pixo fins dalt del cel, molt amunt i, ben xops,
s’inclinen, assentint, espígols fins a terra.

 Arthur Rimbaud
 versió de Carles Torner ©

* Una Gambier és una pipa barata, de fang.

AMB PARAULES

Perquè després diguin que no tenim sentit de l'humor, ni paciència, ni morbo: algunes de les respostes a la pregunta llançada (també podríem dir llençada) pel gran programa "El gato al agua": "¿Te han discriminado por no hablar catalán o vasco?"

Aquí la imatge ampliada

QUÈ FALLA?

És certament entranyable glosar Vladimir Putin donant lliçons sobre democràcia bancària i respecte a la iniciativa privada, però trobo que posats a parlar de Xipre estaria molt bé que els pseudoexperts radiofònics o periodístics (que la setmana passada ho eren sobre el Vaticà i no en van encertar ni una, i la setmana que ve ho seran sobre la March madness) comentessin el detall potser de pes que en aquell país ara membre de la UE pràcticament no es paguen impostos.

I com que avui és sant Josep, i posats a parlar d'informació maldestra, no us perdeu els vídeos de la sèrie que la comissió d'investigació ciutadana 0responsables va fent sobre l'accident del metro de València d'aviat farà set anys, amb 43 morts i zero respostes (ni tan sols cap informació verament contrastada) per part dels polítics de llavors, enderiats per la visita de Benet XVI. És impagable la intervenció, al segon capítol, de Nuria Romeral, primer cap de premsa de Camps, després Secretària de Comunicació del seu govern i avui directora de Ràdio Nou. I fa gràcia que ens recordi aquestes coses El Mundo, paladí etern de la causa pepera amb un tap a cada orella. Cosas veredes, Pepito.