tag:blogger.com,1999:blog-60526452012-01-28T13:26:58.405+01:00Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptorJaumenoreply@blogger.comBlogger20221100tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-37384254451967029402012-01-28T07:58:00.015+01:002012-01-28T07:58:00.206+01:00

Una cançó tocada i retocada cent vegades, i popularitzada a partir de 1975 per Rod Stewart. Aquí en la millor versió que en conec, passats quaranta anys de la cançó i gairebé un quart de segle de la versió (amb uns joveníssims EBTG).

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-82972677091433268902012-01-26T07:26:00.006+01:002012-01-26T07:26:00.213+01:00

Una altra botiga antiga que tanca, i suposo que d'aquí a poc hi deuran obrir una altra sucursal d'una altra sabateria o joieria o bosseria o xandalleria, o un bar amb terrassa que acabarà oferint menú de migdia amb faltes. De veritat necessitem tanta roba, bevem tant de cafè?

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-16354811953092879112012-01-26T07:01:00.000+01:002012-01-26T20:17:47.110+01:00

Blasfèmia: 1 f. [LC] [RE] Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-61656463103664206222012-01-25T07:36:00.005+01:002012-01-25T11:06:42.657+01:00

Llengua meva fidel, et vaig servir. Cada nit col·locava davant teu pots amb colors, perquè tinguessis un bedoll i saltamartins i un pardal guardats en la meva memòria. Ho vaig fer molts anys. Eres la meva pàtria perquè me'n mancava cap altra. Pensava que series també intermediària entre mi i les bones persones, tot i que en fossin vint, deu o encara no haguessin nascut. Ara reconec el

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-22954668995817183812012-01-24T09:46:00.004+01:002012-01-24T15:53:40.019+01:00

Dinant tard, a taules desparades, els cambrers del Cherpi comenten una suposada onada d'entrades als bars del barri de matinada per endur-se'n les caixes de les màquines de joc i de tabac. I un dels cambrers diu tot seriós, fent-se enrere a la cadira com per acabar la conversa: –Això dels robatoris hauria d'estar prohibit.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-15332797272082123422012-01-22T08:11:00.031+01:002012-01-28T13:26:58.411+01:00

Avui Narcís Comadira fa anys. I a més de Les paraules alades té a punt d'aparèixer llibre nou (de títol, Lent) i en prepara d'altres (un de poemes predilectes a Ara Llibres) i va veure's recitat al Temporada Alta i homenatjat amb un plat al Celler de Can Roca i l'han entrevistat a VilaWeb i ara n'avarem a la xarxa aquest videomuntatge preparat per Josep Porcar a partir del poema "Ponentada gran",

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-87863472425003870112012-01-21T15:04:00.011+01:002012-01-23T13:14:18.288+01:00

D'acord amb les paraules de l'arquebisbe de Santiago, Julián Barrio (el que va perdre el Còdex Calixtí i encara no sap com), tant el feixisme com la defensa i signatura de la pena de mort es veu que són valors bàsics de la civilització occidental. Ell ho deu saber, que és llicenciat en Història, però si és així llavors potser hauríem de seure un moment, ni que sigui en seu catedralícia, a

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-5654272683703609952012-01-20T11:27:00.006+01:002012-01-20T12:18:09.370+01:00

Les ciutats que s'ho valen són fetes d'una xarxa de racons (botigues, restaurants, cafès, biblioteques, parcs) sovint poc coneguts del gran públic i en canvi subratllats a l'agenda de la gent del gremi, o del barri, o simplement pels atents al que passa no subjugats pel disseny o el màrqueting. Un d'aquests llocs (de ressonàncies barcelonines històriques i literàries, a més) és el Círcol Maldà,

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-35629696337142102692012-01-19T07:14:00.003+01:002012-01-24T09:40:49.338+01:00

Sembla que algú hagi anat a dutxar-se al bany d'homes. Té mèrit, havent-hi com hi ha només una tassa de vàter.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-28711443446407546602012-01-18T10:18:00.004+01:002012-01-18T10:25:35.133+01:00

"Tinc menys que no esperava, però potser he esperat més que no devia", Sèneca. O l'avís que alguns menys reals vénen també dels nostres més mentals. Citat a l'Ara per Eva Piquer parlant d'Aurea dicta. Paraules de l'antiga saviesa, un llibre-guia que és una enorme lliçó d'humilitat civilitzatòria (i civilitzadora) a dos mil anys vista.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-64208274524614645792012-01-17T07:07:00.003+01:002012-01-17T07:07:00.437+01:00

[D'una entrevista a l'Ara amb un savi elegant i d'aquí, Ricard Torrents.] Jo havia odiat i menyspreat Verdaguer, però em vaig adonar que era el nostre poeta romàntic i hi vaig voler aprofundir. Representa molt bé la Renaixença: es proposa retornar al seu nivell la llengua i la literatura; sent l'opressió d'una cultura superior, la castellana, que admirava, però que era justament el que

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-6720033851692825692012-01-16T10:57:00.004+01:002012-01-16T13:04:28.376+01:00

Avui tots els diaris i noticiaris parlen de l'embarrancament final dels mastodonts. Descansin en pau, lluny de nosaltres.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-32727733356357513052012-01-15T10:23:00.003+01:002012-01-16T20:38:18.901+01:00

A la taula del costat esmorzen un parell d’executius encorbatats, i fan allò tan curiós de parlar pel mòbil cadascun per la seva banda. Un dels dos demana al seu interlocutor telefònic, mentre treu paper i llapis: –Dame tu nombre y apellidos, Juan. ¿Eres una persona física, no?

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-41052013799624123552012-01-14T11:38:00.001+01:002012-01-14T11:39:12.862+01:00

All over the world it's the same It's the same It's the same

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-40638725456964980032012-01-13T11:28:00.002+01:002012-01-13T15:46:03.362+01:00

Em fan preguntes sobre la paternitat. No, no en tenia vocació. És clar que de vegades vocació significa pensar-te que volies fer el que has acabat fent. Em vénen al cap els versos preclars de Ferrater a "Amistat del braç": "Jo, massa jove/ també, no havia après a reconèixer-me/ en l'acceptació més que en la tria".

Jaumenoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-3059801315908531562012-01-11T14:36:00.000+01:002012-01-11T14:36:36.553+01:00

"[...] Curioso país con el agua al cuello, en el que la capital, una Singapur mesetaria libre de las obligaciones de un distrito federal (cuota extra de solidaridad por los beneficios inducidos por el Estado y los monopolios privatizados), se permite el lujo de bajar impuestos y chulear al Gobierno amigo. Arriba, el fuero; en medio, el huevo; y abajo, el subsidio. España."  Enric Juliana, "

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-8631387959568469762012-01-09T12:46:00.000+01:002012-01-09T12:46:33.463+01:00

L'escriptor asturià Xuan Bello, autor de l'impressionant Història universal de Paniceiros i d'altres peces esplèndides com La neu i altres complements circumstancials (tots dos traduïts al català per Adesiara), ha obert recentment bloc personal i literari a la xarxa: es diu Les isles interiores.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-53146352585591921472012-01-08T08:08:00.037+01:002012-01-08T13:27:51.832+01:00

He decidit dedicar els propers dies a subratllar alguns regals que ens han dut els Reis, tot i que potser algú no acabi de ser-ne conscient (escric 'ens han dut' perquè parlo només de regals públics, ho sento). El primer es diu Barcelona ephemera i publicitat, i ens arriba de la mà del dissenyador i col·leccionista Víctor Oliva (nét del gran impressor Oliva de Vilanova). Es tracta d'un web que

Jaumenoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-50390928137208895292012-01-06T07:32:00.000+01:002012-01-06T07:32:01.620+01:00

Anoche mientras dormía del cansancio fatigao no sé que sueño dorao cruzó por la mente mia...

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-68708855458459809772012-01-05T10:03:00.004+01:002012-01-05T10:16:21.970+01:00

A l'Ateneu de Bétera escolte la presentació de Valencians contra la fil·loxera, un impressionant llibre de Joan C. Martín que per aquelles coses de la vida és editat, en català, per una casa anglesa, Anaconda. L'autor em sorprèn amb un discurs que va molt més enllà del que seria justificat pel títol. És un llibre de vins i vinyes, gens estrany car Joan C. Martín és probablement el

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-23548930625000127792012-01-03T11:06:00.002+01:002012-01-03T11:10:07.522+01:00

"Jo no vull reconeixements ni medalles: vull treballar amb amics".  Jonas Mekas

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-51297443306049601862012-01-02T07:30:00.022+01:002012-01-02T12:01:50.142+01:00

Per als enganxats locals a la comptabilitat celebratòria i els sempre atents planificadors d'aniversaris, aquí va l'avís que en aquest any 2012 acabat d'estrenar en fa trenta (glups) que a uns quants ens va canviar la manera de mirar-nos la tele, el dia que vam començar a veure una sèrie que després hem anat entenent que era (és) una de les millors de la història de la televisió (abans de The

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-10218300399189072312011-12-31T07:52:00.002+01:002011-12-31T07:52:00.314+01:00

Sí, ja se n'ha

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-66041998561937325022011-12-29T11:22:00.009+01:002011-12-29T17:56:28.530+01:00

Feia dies que volia parlar-ne, i ahir l'arrencada impecable de l'article de Salvador Cardús a La Vanguardia i la solvència de l'autor pensava que ja m'ho estalviaven, que amb una llarga citació i l'enllaç n'hi hauria prou. Però l'article no és (curiós) al web del diari, i rellegit diria que admet com a mínim un afegit personal... La peça s'obre així: "A veure si som capaços de parlar amb

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-30697233003397654132011-12-28T08:09:00.005+01:002011-12-28T11:01:49.389+01:00

LES MALALTIES BENIGNES Empiocat, amb porugues mirades, defujo l'aire lliure i els corrents i demano tisanes perfumades, aspirines, somriures complaents que m'envoltin com d'una llum benigna, d'una càlida manta de moher i m'excusin de la peresa indigna, de no pensar i llegir, de no fer res. Que només amb aquesta picardia, amb retorns temporals al si matern, puc trampejar el

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-38188147624802435532011-12-27T10:24:00.000+01:002011-12-27T10:24:22.991+01:00

"Naixem per a l'amor. És el principi de l'existència i la seva única fi."  Benjamin Disraeli

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-59047774724658567522011-12-25T07:57:00.011+01:002011-12-25T07:57:00.508+01:00

  Now out of the night New as the dawn into the light Oh this child, innocent child, Soft as a fawn This child is born One small heart One pair of eyes One work of art Here in my arms Here he lies Trusting and warm Blessed this bond A child is born Now out of the night New as the dawn into the light Oh this child, innocent child, Soft as a fawn This child is born One small heart One pair of

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-24463057603951585792011-12-24T07:54:00.005+01:002011-12-24T07:54:00.371+01:00

We've been holding a good night gone...

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-8795292156087987612011-12-23T10:45:00.000+01:002011-12-23T10:45:38.267+01:00

S'estén la preocupació per l'adveniment d'Amazon a Espanya entre llibreters i defensors de les llibreries. També entre alguns comentaristes que, curiosament, de vegades són els mateixos que signen ditiràmbics reportatges sobre tauletes i lectors electrònics. Als únics que sembla que no els afecti és als editors: el gremi no baixa de l'autobús de la petitesa de les xifres del comerç electrònic de

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-35200251859861271052011-12-22T12:15:00.006+01:002011-12-22T13:17:48.791+01:00

Finalment, ja en tenim aquí els resultats: un ministre d'Economia que va ser la cara espanyola de Lehman Brothers (si us va interessar Inside job, no us perdeu Margin call) i un dels esbucadors de la CAM, una vicepresidenta que renuncia a la baixa de maternitat en un govern sense paritat de gènere, un ministre d'Educació i Cultura protaurí, forofo del Real Madrid i que troba els catalans un "'Qué

Jaumenoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-1043779218279902732011-12-21T12:06:00.000+01:002011-12-21T12:06:20.470+01:00

A la llibreria, em miro els prestatges de llibres usats, els repasso un per un buscant-hi alguna cosa que no sé gaire què és, si és gaire important, ni tan sols si hi és. Hi ha qui aquí no hi perdria gaire temps: són els títols descartats per algú altre. Però tant com això, enmig de la immensitat de tot el que s'edita, són també llibres que algú algun dia va triar i se'n va endur a casa. Passo el

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-47434261199475557572011-12-19T10:01:00.000+01:002011-12-19T14:35:13.077+01:00

Tu demanes el que vols, i ells fan el que els sembla.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-3711165616605480542011-12-18T15:37:00.006+01:002011-12-19T01:10:42.956+01:00

Sé que aquestes coses no s'han d'escriure de forma immediata. Sé que hi ha el risc que el sentiment o la manca de distància m'emboirin el judici. Sé, com diu un amic, que en el fons tots els equips s'acaben assemblant, que el futbol és un negoci tèrbol, que per a molta gent no és cultura o que per a d'altres no hauria de treure el nas en un bloc com aquest. Però permeteu-me per un dia tirar de

Jaumenoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-31392753296961168662011-12-17T07:57:00.000+01:002011-12-17T07:57:00.503+01:00

Els trenta fa temps que van quedar enrere però la cançó continua sonant esplèndida. Que passeu un bon cap de setmana, camí ja de la fi d'un altre any.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-51300506274464547582011-12-16T07:15:00.004+01:002011-12-16T07:15:00.754+01:00

[...] Saber que la teva pàtria queda sempre a una altra banda: allà on tu no ets.  Xuan Bello, "Variaciones del mio nome"

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-32126217599792554432011-12-15T07:28:00.011+01:002011-12-18T18:07:46.929+01:00

Uns mesos abans que es posés en marxa aquest bloc, l'aleshores president dels Estats Units va voler restaurar la democràcia a la terra on s'havia inventat l'alfabet i per fer-ho va decidir envair l'Iraq, en una d'aquelles guerres que quan comencen es diu que seran ràpides i eficaces i que després mai no s'acaben d'acabar. En l'onada primera d'oposició al conflicte em va fer gràcia la

Jaumenoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-60550687613041774302011-12-13T16:14:00.000+01:002011-12-13T16:14:00.332+01:00

"Ho volen net, però no ho volen netejar" (un client llatinoamericà que explica al cambrer la seva feina netejant cases particulars, al bar del Madeira).

Jaumenoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-58017790261262586132011-12-12T16:24:00.002+01:002011-12-12T16:27:01.883+01:00

"Fet i fet, al final la pesca no té a veure amb els peixos —segons com, tampoc al començament. Té a veure amb allò que ens permetem de pensar, amb el que veiem reflectit quan mirem en l'espill de la natura. I una de les coses que hi veiem és que sense rectitud no hi ha contesa, i per tant no hi ha victòria, només diverses formes tòxiques de derrota."  Mark Kingwell, Catch and release. Trout

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-48662560043366983402011-12-11T15:52:00.003+01:002011-12-11T16:05:40.591+01:00

Ahir, a més d'allò altre del futbol que se suposava que havia de servir perquè canviés el cicle (no l'econòmic, aquest haurà d'esperar) i que al final ens ha pintat un somriure babau a la cara, ahir, dèiem, al Babelia (el suplement literari del mateix diari que avui titula, i no a la secció de Política, "La autoridad no se discute") publicaven a pàgina "Juego en el país de los verbívoros", un

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-69558303897670815592011-12-10T07:08:00.005+01:002011-12-10T07:08:00.481+01:00

Avui és un dia per calçar-se les botes. M'hi ha fet pensar el blogroll de l'Enric. Are you ready boots? Start walking!

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-29580603304624365662011-12-09T08:38:00.003+01:002011-12-09T08:38:00.135+01:00

"Rumors d'un embolic extramatrimonial posen fi a la campanya d'un candidat a la Presidència que no sabia que la Xina té armes nuclears"   [ve d'aquí] Si no coneixeu The Onion (America's Finest News Source), la versió actualitzada i en anglès del nostre Be negre, no us la perdeu. En aquests temps de manipulació rampant i encongiment accelerat del nombre de mitjans fiables, es llegeix

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-57623593061455504782011-12-08T05:48:00.002+01:002011-12-09T20:09:04.768+01:00

Els pneumàtics de la nit s'alenteixen, enfredorits. Les hores petites respiren cada vegada més fluix, quallant a poc a poc en el silenci mineral dels arbres, tornant-se neu incògnita, com un present abandonat en ofrena als plecs de la matinada. Dóna'n les gràcies. Hauràs tingut l'honor que passi amb tu la nit en vetlla i quan obris els ulls, mesos després, fins el record se n'haurà fos. En

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-33705783577516666992011-12-07T15:35:00.002+01:002011-12-07T15:54:51.906+01:00

De vegades hi acaba fent fresca, a la blogosfera. Per això s'agraeix quan hi vas trobant nova companyia. Ara fa poc s'hi han incorporat en Marc Soler, un periodista de la vella escola (esplèndid el seu llibre sobre l'estiueig als anys trenta) amb El mono de tinta, i també la Roser Cabacés, mestra enxarxada, amb les seves "mirades des del guaret" a Xicranda. Benvinguts tots dos. Que els déus dels

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-21107574550814179572011-12-06T07:12:00.000+01:002011-12-06T07:12:00.110+01:00

De quantes formes pot ser casa nostra? Per quants colors ens podem enaltir? Fins a quantes ciutats podem dir meva? En quantes llengües es pot ser d'aquí?

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-40030323851500319682011-12-05T08:37:00.001+01:002011-12-05T08:37:00.214+01:00

O unes vacances. O una vida.

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-54576830531384605872011-12-04T08:15:00.005+01:002011-12-05T14:40:24.688+01:00

"En el llibre que seguia [El rastre de l'animal més lliure], En altres coses (2002), el poeta es refermava en la idea de la claredat i de la precisió: “en el guix, en la idea, ser clar”. L'últim poema, Dies sicut umbra, reflexionava sobre tot allò que passa sense que nosaltres hi parem esment: “tens al rostre la dolcesa / de qui pensa en altres coses”. M'agradaria relacionar aquest poema amb un

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-9206789545417929382011-12-03T07:58:00.002+01:002011-12-03T18:04:01.278+01:00

Ara que ja s'acosta la fred, aquest cap de setmana us deixo amb una bella història americana (una pel·li de l'oest, de fet) no gaire coneguda. Així també aprofitem per disfrutar una mica abans que no es posin a retallar-nos les teles pròpies (per què només aquestes?) i tornem durant anys, vulgues no vulgues, a aquells impagables programes del "300 millones".

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-69669460673986776972011-12-02T07:51:00.005+01:002011-12-02T20:06:16.673+01:00

Com molts de vosaltres, potser, sóc de l'escola anticadenes, digitals i de les altres. Però aquesta m'ha fet gràcia: trobo que el raonament hi és impecable (i tot i així tràgicament inútil). Per comptes de reenviar-la, però, la penjo aquí i que l'agafi o se la faci seva qui vulgui... ---------------------------- Parlo en català Parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-62652649437608170162011-12-01T06:57:00.009+01:002011-12-01T08:18:38.903+01:00

Avui he descobert què vol dir Ibex en anglès (bé, en llatí però per als angloparlants): cabra salvatge. Un boc o un cabró, vaja. Anem-hi doncs confiant els estalvis i esperant entendre'l, l'íbex.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-35616143310772785252011-11-30T07:31:00.020+01:002011-12-01T08:12:52.019+01:00

"Aquí radica el secret per a Puntí del gaudi que aporta la revisió d'un partit. És com la relectura de Guerra i pau o de Madame Bovary: «Veure per segona vegada un partit quan ja coneixes el resultat aporta un gaudi especial. Saps el segon exacte en què faran el gol i és fascinant, perquè mires el partit d'una altra forma. Et dius a tu mateix: 'aquest defensa no té ni idea que d'aquí trenta

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-48318836578795897542011-11-29T08:03:00.003+01:002011-11-29T14:44:45.484+01:00

"No es casualidad que Instituto Nóos se haya fijado en Valencia". Ho va dir Francisco Camps el 27 de setembre de 2004 en la inauguració de la primera de les costellades turisticoinstitucionals que l'entitat sense ànim de lucre del gendre del rei d'Espanya va organitzar a la Comunitat Valenciana i a les Illes. Justament amb dos presidents ara tots dos encausats, sí, però en dues comunitats on el

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-68419023109586857062011-11-27T09:06:00.001+01:002011-11-27T09:06:00.909+01:00

Chegou das Américas un home rico e trouxo consigo un negriño cubano, coma quen trai unha mona, un papagaio, un fonógrafo... O negriño foi medrando na aldea, onde deprendeu a falar con enxebreza, a puntear muiñeiras, a botar aturuxos abrouxadores. Un día morreu o home rico e Panchito trocou de amo para gana-lo pan. Co tempo fíxose mozo comprido, sen máis chatas que a súa coor... Aínda que era

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-83171929897204231112011-11-26T18:36:00.000+01:002011-11-26T18:36:54.639+01:00

Bon cap de setmana, i fugaç. A History of the Sky from Ken Murphy on Vimeo

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-86202725999915454562011-11-24T08:01:00.007+01:002011-11-27T23:17:20.397+01:00

El renaixement i el barroc mediterranis són plens de putti (en singular, putto), aquelles criatures nues i amb ales, de vegades amb les galtes inflades o amb un arc a les mans. Com ells, el putto català podria ser un motiu ornamental simpàtic i innocent si no fos que totes dues paraules, putto i català, descarrilen de seguida de la via de la suposada possible innocència. Dimecres passat, per no

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-19630024871411112742011-11-23T15:55:00.005+01:002011-11-23T16:04:38.963+01:00

Des del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu anuncien la inauguració dimarts vinent de l'exposició "Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’'Estudiants de Catalunya". Rosselló, mort joveníssim de tuberculosi, alumne de Gabriel Alomar, és una peça brillant i poc coneguda (una prova més: les esquifides referències digitals que se'n troben) de la poesia catalana de

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-62788246104454403542011-11-22T14:15:00.004+01:002011-11-22T14:20:58.660+01:00

És interessant la dada (i la data) aportada per Ramon Barnera, de Càritas de Girona: per a ells hi ha un abans de 2007 i un després de 2007. Això vol dir que fa tres o quatre anys que no acabem de voler saber el que ja estava passant al voltant nostre: atur, gana, desnonaments, tot un panorama. I ara amb l'estat en retirada de l'assistencialisme i els serveis socials. Lucas

Jaumenoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-13151644911072148112011-11-21T06:24:00.008+01:002011-11-21T15:30:08.112+01:00

Se cita sovint el general Baldomero Espartero, Virrey de Navarra, Regente del Reino y Presidente del Consejo de Ministros de España (tornat a més a primer pla, darrerament, gràcies a Gregorio Peces Barba), per la seva frase sobre els efectes terapèutics del bombardeig urbà periòdic en la salut del cos nacional: "A Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada cincuenta años" (un ritme que

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-79026142762494498692011-11-19T08:06:00.001+01:002011-11-19T08:06:00.534+01:00

No se m'acut altra manera de prendre'ns aquest cap de setmana que amb molt d'Evans.

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-80580421677342199442011-11-18T07:18:00.002+01:002011-11-18T07:18:00.209+01:00

Si voleu desballestar un tastaolletes (o un curiós professional, que ve a ser el mateix dit més fi), deixeu-lo sol i amb molt de temps per davant en una gran biblioteca.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-38625224641860705442011-11-17T07:31:00.022+01:002011-11-17T17:43:41.098+01:00

Dilluns, l'escriptor Salman Rushdie va muntar un petit mullader digital perquè s'havia trobat que Facebook li havia desactivat el compte i per tornar-lo a obrir l'obligava a fer servir el seu nom oficial (Ahmed Rushdie) per comptes del que fa servir sempre i amb què tothom el coneix. Pot semblar una bestiesa però no ho és. El debat sobre la navegació (i tot el que comporta: compres, afiliacions,

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-7395980550173667792011-11-16T07:07:00.009+01:002011-11-16T07:07:00.526+01:00

D'acord, la pregunta bona és sempre "Per què?". Però llavors encara ens queda un altre problema: quina és la resposta bona.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-9844496652260231382011-11-15T07:23:00.004+01:002011-11-15T18:05:29.175+01:00

"És absurd dividir el món en bons i dolents. La gent és encantadora o bé avorrida. I jo vaig amb els encantadors." Oscar Wilde (1854-1900), per boca de Lord Arlington al primer acte d'El ventall de Lady Windermere. Poc abans de treure's del barret allò altre de "Puc resistir-ho tot menys la temptació". I a la mateixa obra on també deixà escrit per sempre que la vida és una cosa massa important

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-44813261328447569542011-11-14T12:31:00.011+01:002011-11-14T15:00:11.930+01:00

JAPÓ Avui passo el temps llegint un haiku que m’agrada, dient-ne i dient-ne les paraules. És com menjar-se el mateix gra petit, perfecte de raïm un cop i un altre. Camino per la casa recitant-lo i en deixo caure les lletres a l’aire de cada habitació. M’aturo al costat del gran silenci del piano i el dic. El dic al davant del mar en una pintura. En tamborinejo el ritme en una

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-52769623320427548582011-11-13T15:47:00.007+01:002011-11-13T15:57:14.120+01:00

Dijous va aparèixer al Quadern la primera ressenya d'Una pedra sura. I no me'n sé estar d'aquest apunt de vanitat: "En aquest recull explora dos estils o dues tendències ja presents en llibres anteriors: l'epigrama brevíssim, d'inspiració oriental, que concentra en una imatge poderosa un pretext per a la reflexió, i el poema breu però una mica més llarg, sovint narratiu, a què ens té acostumats

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-25343227454480759212011-11-12T07:56:00.002+01:002011-11-12T07:56:00.089+01:00

M'agraden les cançons en què algú escriu una carta a algú altre, ficció sobre ficció de veus que reconstrueixen el que té lloc en silenci. Com aquesta de Dar Williams (versionada per Joan Baez). O com altres peces igualment esplèndides de Boris Vian, Natalie Merchant o Leonard Cohen. Que passeu un bon cap de setmana. Cordialment,

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-79348233863175846052011-11-11T08:00:00.009+01:002011-11-11T20:09:19.515+01:00

De vegades anem pel món tan cofois amb les nostres lliçons sabudes, amb les nostres polides certeses, que per un instant les dades ens desconcerten quan simplement ens obliguen a tornar a mirar, o a llegir. "El dialecto asturiano que tratamos de recoger es la lengua viva de nuestro pueblo; todos le mamamos, por decirlo así, con la primera leche; va pasando tradicionalmente de padres a hijos y se

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-20537725536020265232011-11-10T07:32:00.000+01:002011-11-10T07:32:00.364+01:00

Cèsar o Neró? Si us plau... Com és que ningú no diu que a qui de veritat s'assembla Silvio Berlusconi és a Pooh-Bah, l'Honorable Senyor Acaparador de Tota la Resta de Càrrecs del Mikado de Gilbert i Sullivan?

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-82906879215527383522011-11-08T07:21:00.002+01:002011-11-08T13:15:03.010+01:00

Disculpeu-me que hi torni amb la política, però vist que hem entrat de ple en campanya i que ara ens toca llegir o escoltar amb un somriure als llavis Jorge Fernández Díaz prometent que "El PPC defensarà que es reconegui la irreductible singularitat de la identitat catalana" i sentim Alicia Sánchez Camacho avisar que "El PPC será el protagonista de la esperanza y del cambio en Cataluña", m'he

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-72477538805925894252011-11-06T14:46:00.001+01:002011-11-06T14:46:38.650+01:00

Una altra cosa que tampoc no és recíproca: la llibertat.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-579478863823847192011-11-05T07:55:00.011+01:002011-11-05T14:29:36.512+01:00

Porto uns quants dies enganxat a la balada del vídeo. I a més m'ha servit per descobrir què carat era el sinsonte (a Mèxic cenzontle, del nàhuatl, d'on deu venir la forma castellana) en què diu que creu Silvio Rodríguez al començament d'aquella altra cançó de l'Unicornio on acaba repetint i repetint "Qué cosa fuera..." amb el timbal de fons per sota de la seva guitarra. Algú té idea de com

Jaumenoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-31395307671088048342011-11-04T13:45:00.006+01:002011-11-04T13:50:15.949+01:00

HARPA L'aire fai sonar (fueyes ardiendo roses) les cuerdes arreches del agua.   Xuan Bello, El llibru de les cenices (1988) ARPA L'aire fa sonar (fulles incendiades roses) les cordes tibants de l'aigua.  versió de JS

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-39905837131674922232011-11-03T17:24:00.000+01:002011-11-03T17:24:25.918+01:00

Primer em pensava que disfrutava sobretot al costat de la gent amb qui aprenia. Després he anat entenent que, tant com això o més, aprenc al costat de la gent amb qui disfruto.

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-12546276882950337262011-11-02T17:04:00.012+01:002011-11-02T21:23:46.952+01:00

Sec al petit parc urbà on diu que de gran venia sovint a passejar H.P. Lovecraft, que vivia aquí a tocar. Lovecraft havia nascut el 1890 a Providence en una família benestant, i s'hi va estar fins a principis dels anys vint. Després hi tornà (de Brooklyn i d'una experiència matrimonial fallida amb una dona més gran que la família no acceptava) l'any 1927, i ja no se n'havia de moure gaire més:

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-39729795717363893972011-11-01T08:09:00.007+01:002011-11-05T14:31:37.685+01:00

Si demà dimecres sou a Girona i sou a més dels previsors que compren les entrades de Temporada Alta amb temps, teniu la sort de poder assistir a l'estrena del muntatge Estimat Comadira, dirigit per Xavier Albertí i Joan Ollé i amb les veus, entre d'altres, de Jordi Boixaderas, Montserrat Carulla, Sílvia Pérez Cruz, Julieta Serrano o Lluís Soler. Si la resposta als dos "si" inicials és que no,

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-3755748982927735252011-10-31T17:41:00.004+01:002011-11-02T15:51:03.761+01:00

Amb motiu de la diada de difunts, a Barcelona diverses entitats culturals han organitzat aquests dies una ruta de altares a la manera mexicana que n'inclou un promogut pel PEN Català en homenatge als periodistes assassinats al país d'acollida de Calders, Carner, Tísner i tants d'altres. L'altar es podrà visitar a l'Espai VilaWeb del 2 al 15 de novembre. Al nord-est americà, amb el Víctor hem

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-46203526076390723432011-10-29T08:27:00.000+02:002011-10-29T08:27:00.839+02:00

La Carpenter a l'estudi, amb un so excel·lent. Que us acompanyi durant el cap de setmana, mentre decidim cap a on tirar ara que som allà on sembla que tot s'acaba.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-73494454511476821572011-10-28T08:51:00.004+02:002011-10-28T08:51:00.705+02:00

"[...] El llibre, però, a més de les homilies, recull altres textos de Modest Prats. Alguns també de contingut espiritual, com ara uns exercicis predicats a la comunitat de Montserrat i les intervencions al Concili de la Tarraconense, on va assistir enviat pel bisbe Camprodon. I encara, a més de tot això, el llibre conté uns textos que, en no ser destinats a cap funció pública pròpia del

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-35553921811165601482011-10-27T07:35:00.021+02:002011-10-28T05:17:02.998+02:00

Com hi ha les ciutats d’altres continents a on probablement ja no tornarem i on ens agradaria haver passat més temps, el vi de què hauríem volgut comprar més ampolles, l’equip d’aquella temporada que ara ens reca no haver anat a veure més sovint, hi ha també els amics amb qui ens hauria agradat haver passat més temps. Ara que fa deu anys que Gabriel Galmés (1962-2001) ja no hi és, el

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-87647660676875688042011-10-26T15:50:00.002+02:002011-10-26T15:50:49.963+02:00

Tot acaba arribant, a poc a poc. I de vegades quan arriba tu ja no hi ets.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-14834829223823684132011-10-25T05:21:00.001+02:002011-10-25T05:21:48.529+02:00

Ara fa quaranta anys aquesta terra va viure un moment únic, emocionant, de dignitat internacional.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-43286234985371662252011-10-24T16:25:00.001+02:002011-10-28T05:28:53.369+02:00

"You look ten years younger now..." I somriu. Sabem que no és cert, però com ens conforta que ens ho diguin.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-13889874291699981442011-10-23T08:51:00.001+02:002011-10-26T18:09:52.879+02:00

Contemplo des del menjador el menjador buit de la casa del davant, amb mosquiteres i una fina llum clara d'octubre pel mig. Hopper podria pintar algú així assegut d'esquena. I Emily Dickinson podria escriure ara amb els meus dits: Han tornat els ocells. El cel duu roba clara d'abans de la calor. Escolto les abelles resant a sota el ràfec, les cambres buides, les mans obertes, l'airet al porxo.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-61595201959709214432011-10-22T06:43:00.000+02:002011-10-22T06:43:55.319+02:00

Us deixo amb un descobriment recent que ve de Portland, Oregon: els Decemberists.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-18416136193049637542011-10-21T12:33:00.001+02:002011-10-21T12:35:28.256+02:00

L.D. No escriu en castellà per militància? B.A. Escric en basc perquè és la llengua en què he viscut tota la vida. Vaig ser format per poetes bascos i la meva literatura s'ha forjat interiorment en aquesta comunitat. Haig de lluitar per defensar la llengua basca, perquè ha estat un eix de la meva vida, no per cap imposició política de ningú. Si no fos així, no seria lliure. L.D. Amb tot, el

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-65731185171613142892011-10-20T06:27:00.004+02:002011-10-20T06:35:59.974+02:00

He fet fotos a l'arbre esclatat en cent grocs del carrer Lloyd. Són patètiques. Jo hi veig un incendi, i la màquina en treu cromos. ¿On són l'alè, el volum, la lleugeresa, la llum que irradia el tronc prim, emplomallat no pas d'or (que és mat) sinó de llimona vibrant, de ginesta, de carabassa, de préssec obert, de reflexos de sol, de mel, de pol·len, d'abelles i papallones mudes, de Cézanne?

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-34590278461831180842011-10-19T08:28:00.003+02:002011-10-19T14:05:40.646+02:00

La setmana passada va tenir lloc l'edició d'enguany de la Fira de Frankfurt, un dels pocs casos en què el català mitjà pot estar informat al detall i al dia del que és cou en un dels grans fòrums internacionals d'un sector especialitzat. Per tenir un xic la impressió que nosaltres també hi vam ser (i per pescar dades i títols a tenir en compte), una veu autoritzada és la d'Ernest Alós, que n'ha

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-40102893718274112142011-10-18T04:28:00.004+02:002011-10-18T16:46:22.571+02:00

No sé si per a alleujament o mortificació dels amics nord-americans decebuts amb Obama, veient el bestiar que es baralla per obtenir la nominació republicana un diria que costa pensar que no tindrem segon mandat del president del "Yes, we can". Aquests dies som precisament en una espiral de debats dels candidats republicans (amb un pes específic important de les esglésies i del Tea Party a

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-7803043121869984892011-10-17T07:34:00.002+02:002011-10-18T16:47:20.448+02:00

El món, vist des de la finestreta de l'avió, sembla tan ben fet, tan endreçat i finament perfilat... N'hi ha molts que diries que no han baixat mai de l'avió.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-22141267191227680622011-10-16T02:21:00.041+02:002012-01-09T11:22:28.824+01:00

"Les mans molles", post al bloc de Ramon Bassas (7-I-12) "Jaume Subirana parla de la fal·làcia de la voluntat i la capacitat humanes, del present com a únic temps veritable. També poetitza la construcció de l'individu o, encara, la consciència de l'individu." Anna Carreras, "Immersió i expansió" (La Vanguardia, Cultura/s, 4-I-12) Màrius Serra en parla al Lecturàlia de Catalunya Ràdio (21-XII-11

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-91412053087549463672011-10-15T08:14:00.026+02:002011-10-26T18:13:45.505+02:00

Jo també he caminat i caminat per carrers sense adreça i he comprès en girar una cantonada l'escenari amb centenars d'actors que esperaven que passés per dir la seva frase, per travessar la plaça, per somriure o confessar-se alguna cosa a cau d'orella. Jo també he caminat i caminat enlluernat, encegat, ensordit, estabornit, i he pres notes en un quadern tan petit que la tarda se me l'enduia, ple

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-64435953943408046782011-10-14T09:17:00.004+02:002011-10-14T09:17:00.087+02:00

I si aconseguim que el detinguin i un tribunal internacional li demani explicacions?

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-84604487019096775642011-10-13T19:03:00.003+02:002011-10-13T19:13:13.720+02:00

Condueixo una bona estona al costat d'un cotxe de morts. A la mateixa velocitat, en la mateixa direcció: ara passa ell, ara passo jo. On era que m'esperaven? I la pressa que tenia.

Jaumenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-51577099656363970972011-10-12T06:52:00.002+02:002011-10-12T15:35:31.989+02:00

Per comptes de remugar "No ha arribat", somriu i diu "She should be here any minute". Una diferència aparentment menor i un canvi també aparentment senzill de fer, però raríssims en altres latituds. Venint de la terra del "Vuelva usted mañana", l'atenció al públic i en general la comunicació pública nord-americanes són remarcables.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-30610715465030177332011-10-10T16:53:00.010+02:002011-10-26T21:35:04.179+02:00

METÀFORA Ocells que passen. Imagino mudances estès a terra. El llibre ja està imprès, i camí de les llibreries. L'editor ha fet la seva feina i la setmana vinent es presenta al Festival de Poesia de Sant Cugat (dilluns dia 17 a les nou del vespre, al Mesón) Una pedra sura, guanyador la passada primavera del premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. MÉS Fitxa editorial del

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-52663021239323117022011-10-09T16:57:00.008+02:002011-10-09T22:47:30.274+02:00

Amb estudiants de tres continents llegim en castellà A lingua das volvoretas de Manuel Rivas (el relat en què es basa la pel·lícula de José Luis Cuerda), i l'altre dia vaig aprofitar per recomanar-los que anessin a veure Pa negre dient-los que així tindrien dues visions "perifèriques" de la postguerra espanyola. Avui veig també a El País que Gerardo Iglesias ha recollit una vintena

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-20403075624210908102011-10-08T08:56:00.004+02:002011-10-08T08:56:00.196+02:00

Que el cap de setmana us sigui lleu. I sí, és la de la pel·lícula.

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-27614571354583023062011-10-07T16:27:00.001+02:002011-10-07T16:31:57.590+02:00

"Me’n penedeixo? Gens. Encara que vaig tenir una crisi nerviosa i que encara avui tinc dificultats per a parlar d’alguns detalls de la meva detenció, no em penedeixo de res. He pogut comprovar personalment que els meus personatges, els herois dels meus reportatges, no han mentit. Ningú no podrà acusar-me d’inventar-m’ho, perquè ho he experimentat en la meva pròpia carn.(…) La majoria dels qui han

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-43141080647639360122011-10-06T22:12:00.002+02:002011-10-07T16:07:20.146+02:00

"Lo normal es respetar la Historia de tu país, y no reabrir las heridas del pasado." José María Aznar, reaparegut ahir a Màlaga

Jaumenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-48885828278794083292011-10-05T17:18:00.002+02:002011-10-05T17:21:59.446+02:00

(...) Duermo en mi cama de roca mi sueño dulce y profundo: roza una abeja mi boca y crece en mi cuerpo el mundo. Si ves un monte de espumas, es mi verso lo que ves: mi verso es un monte, y es un abanico de plumas.   José Martí (aquí teniu el poema cantat per Pablo Milanés al seu primer disc)

Jaumenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6052645.post-48248218442361797572011-10-04T07:02:00.015+02:002011-10-04T17:43:22.407+02:00

Per escalfar motors del que a Madrid i províncies en diuen la Hispanidad i en aquest altre continent el dia que Colom va arribar a Amèrica (als Estats Units, Columbus Day), ahir me'n vaig anar a veure "El ojo del canario", una pel·lícula cubana sobre el poeta i heroi José Martí (fill, per cert, de valencià) al Festival de Cinema Iberoamericà de Nova Anglaterra, que avui programa a més Pa negre en

Jaumenoreply@blogger.com0