dimecres, 4 de juliol de 2018

ARENAS, AMBAIXADORA

Un dels aspectes que caracteritza la democràcia, comparada amb altres règims que la imiten, és la capacitat per rellevar els dirigents que no han fet bé la feina (i els que l’han feta molt malament, és clar). Si per comptes de democràcia parlem de democràcies avançades, un dels trets que les distingeix és que a més de rellevar els poc competents saben agrair, quan arriba el moment del relleu, la feina dels que sí que han estat eficaços i marxen deixant la seva ciutat, entitat o país millor de com els van trobar. No és el nostre cas: aquí cada dia veiem mostres que la discussió sobre el càstig als inútils és molt més llaminera que pensar com agrair i recompensar els bons dirigents.

Des de 2010 i fins fa un parell de setmanes la filòloga i editora Carme Arenas ha presidit el PEN Català, i en aquests vuit anys de feina intensa ha dut l’entitat literària a un envejable nivell d’activitat, de visibilitat i de reconeixement (inclosos diversos premis als darrers anys). Arenas és a més una valorada traductora de l’italià (d’autors com Italo Calvino, Umberto Eco, Salvatore Satta o Italo Svevo) i va ser abans secretària general de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i també del PEN (amb Dolors Oller com a presidenta), a més de comissària dels centenaris de Carles Sindreu i Joana Raspall. Òbviament, no ha fet la feina sola: ha tingut sempre al costat la napolitana Raffaella Salierno, responsable del programa Escriptor Acollit de la xarxa ICORN de ciutats refugi, però quan una entitat va bé el president o presidenta és qui simbolitza la feina. Exigent, constant i discreta, en aquest cas. En un moment internacional dolç, a més, en què Carles Torner és el Director Executiu del PEN Internacional i Simona Škrabec la responsable del Comitè Internacional de Traducció i Drets Lingüístics.

En el 95è aniversari de l’entitat, Joan Safont ha titulat el llibre commemoratiu PEN Català, un exemple de diplomàcia cultural. No hi ha diplomàcia sense diplomàtics: amb aquestes ratlles volem deixar constància que Carme Arenas ha estat una ambaixadora extraordinària. Cap govern no l’hi agrairà. Per això ho fem nosaltres.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 4-VII-18
Versión en castellano



1 comentari:

  1. Dec afegir que la Carme a qui vaig tenir la sort i fortuna de conèixer fa quasi trenta anys, no ha defallit mai, tot el contrari, davant els inconvenients sempre s'ha fet més forta. És persona entregada i generosa a aquelles causes en les que creu i s'embolica fins a la médula.la. Parlo, a més a més, des de l'amistat que ens uneix i puc garantir que en aquest àmbit es condueix amb la mateixa lleialtat, altruisme, empatia, noblesa i fidelitat pròpia del seu tarannà. Felicitats Carme per la bona feina i per ser com ets.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió